No hi ha proporció entre el que nosaltres ens preocupem per la política i el que la política es preocupa per nosaltres. Arriba el telenotícies i aquí estem, al peu del canó, per veure com va el tema de Catalunya; com la qüestió dels pressupostos; com el mussol que li ha sortit a Rivera a l'ull (en el cas que li n'hagi sortit algun). Esperem que, en lògica correspondència, els polítics s'ocupin una mica de nosaltres. No fingeixin ocupar-se'n. Hi ha amants que parlen molt, però que no diuen res capaç d'arribar al cor del cònjuge. Els secretaris generals i els portaveus parlen molt. De fet no fan altra cosa, els paguen per això. Però només deixen anar frases insubstancials, sense amor. No hi ha amor en els seus discursos, no hi ha una veritable preocupació pel que ens passa a vostè i a mi. Segurament pensen que som uns pesats als quals de tant en tant cal fer unes engrunes de compassió. Això no és un matrimoni, això és una merda. Per aquest motiu molts col·lectius han començat a divorciar-se dels polítics.

Aquí tenen les cambreres d'hotel (les kellys), que van començar fa mesos a fer la guerra pel seu compte. Aquí tenen els joves, que van muntar un 15 M sense polítics o sindicats que els representessin. Aquí hi ha les dones, que la van fer el dia 8 de març al marge dels partits o de les representacions dels treballadors. Aquí hi ha ara els jubilats, ells sols, fent soroll al carrer davant de la perplexitat dels partits antics, nous i migpensionistes. La gent ha trencat o està en vies de trencar amb els seus representants convencionals que no van més que a la recerca dels seus diners. Molt bones paraules, sí, molts copets a l'esquena, però després es fiquen al llit amb el capital, amb el gran capital, que els ordena: feu-me una reforma laboral a mida, sufoqueu aquesta protesta abans que vagi a més, prometeu una lleugera rebaixa en l'IRPF als sense sou.

No hi ha amor entre el poble i els governants. Ens preocupen a nosaltres les seves penes més que a ells les nostres. Com això segueixi així, d'avui en endavant veurà el telenotícies el seu pare. El pare dels subsecretaris, volem dir. Fins aquí hem arribat. Torneu-me el rosari de la mare i queda't amb tota la resta.