Molts hem conegut Víctor Català, pseudònim amb el qual escriviva Caterina Albert, per Solitud i gràcies al fet que segueix essent una lectura habitual als instituts de secundària. El problema de Víctor Català, oblidada en vida pels noucentistes, és que gran part de la seva obra literària és encara desconeguda. Per això cal celebrar la valentia de Club Editor, que fa tres anys va reeditar Un film (3.000 metres), i que ara anuncia quatre volums amb prop de cent contes de l'escriptora de l'Escala. El primer d'ells ja és a les llibreries i sorprèn per la irreverència d'alguns textos escrits a finals dels anys 40 del segle XX. És probable que la censura franquista donés per bo qualsevol material provinent d'una venerable dona gairebé octogenària, però sobta el desafiament a la moral de l'època: per exemple fa un atac descomunal a la institució del matrimoni, vista per alguns personatges com una forma d'esclavitud. També hi descobrim una llengua viva, que dona alegries a alguns empordanesos, amb l'ús de paraules com avorrert o heroïns. Al postfaci del llibre, Enric Casasses ens diu que Caterina Albert «imagina la seva obra com una obra d'art i la seva feina com una feina d'artista, (...) i sempre, escriu el que li dona la gana: la llibertat, en art, és sagrada». Avui, molts autors no poden, o no volen, practicar aquesta llibertat.
