05 de abril de 2018
05.04.2018

Grècia agafa un fort impuls turístic i hoteler

05.04.2018 | 07:05

Al llarg de molts anys, la majoria dels empresaris turístics de Grècia no havien tingut gaire interès a desenvolupar cadenes hoteleres. S'estimaven molt la qualitat de vida i el respecte al territori a més de no voler fer-se milionaris a costa de més dedicació. Molts hotelers tenien petites i mitjanes empreses –una mica con alguns d'aquí– i amb el que guanyaven en temporada alta en tenien prou per viure tranquils i sense complicar-se la vida.

Ho vaig poder constatar personalment amb fills d'empresaris com a interlocutors l'any 2005, quan vaig anar a la seu universitària de Volos com a professor d'un programa intensiu de formació anomenat Sòcrates. Allà vaig impartir dues sessions formatives, una sobre Màrqueting i Planificació Estratègica en Turisme i la segona sobre Noves Tendències en Promoció Turística. A banda de les hores de classe va ser molt gratificant compartir fora de l'aula diverses hores de diàleg, sobretot amb els estudiants grecs, tot i que hi havia un nombrós grup d'estudiants de moltes nacionalitats de quatre universitats europees –d'Àustria, Itàlia, Espanya i la mateixa Grècia– en el si d'aquell programa en el qual vàrem intervenir tres professors de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquell any molts d'aquells fills d'hotelers grecs em deien que ells pensaven el mateix que els seus pares respecte de no voler anar més lluny pel que fa creixement empresarial. Però això era en temps de la bombolla financera, la qual un cop esclatada va deixar Grècia en la crisi social i econòmica, a més de política, que tothom coneix.

Ara, una vegada que la «troica» europea ha salvat els bancs creditors de França i d'Alemanya més que a Grècia, a costa de l'empobriment generalitzat de la majoria de la població del país, els polítics diuen que les estadístiques macroeconòmiques permeten veure la llum al final del túnel.

Tretze anys després de la meva estada a Volos, m'agradaria trobar-me de nou amb aquells estudiants de postgraus i conèixer si segueixen pensant el mateix o han canviat d'opinió. Molts d'ells ronden els quaranta anys i probablement hauran protagonitzat relleus generacionals i hauran d'haver fet front als deu anys de la crisi. Segueixen convençuts que no val la pena anar més enllà de la dimensió petita o mitjana dels negocis d'allotjament dels seus pares?

No vull especular, però hi ha un fet evident: el turisme receptor ha estat un dels factors que més han contribuït a la recuperació macroeconòmica de Grècia. I enguany hi ha unes perspectives receptores encara més positives en les destinacions hel·lèniques. Tan favorables són que l'organisme turístic nacional vol afavorir que els TT.OO. dels mercats emissors dirigeixin els seus clients potencials i reals cap a destinacions del país de segon nivell, perquè els més coneguts tenen gairebé garantida, a dia d'avui, una ocupació total en plena temporada, previsió ratificada per la ministra de Turisme, Elena Kountoura. Ella ha qualificat de decisió intel·ligent induir ja un desviament de turistes cap a zones que en el passat han tingut poca demanda, per exemple algunes de les illes menys populars, i també ha suggerit desenvolupar més col·laboració i més acords amb els TT.OO. i les companyies aèries.

Les previsions més conservadores del ministeri grec apunten que arribaran més d'un milió i mig de turistes addicionals respecte dels rebuts el 2017. Entre els mercats emissors dels que s'espera més pujada en la demanda el més rellevant és el de Rússia, amb un increment superior al 20 per cent. I, abans d'acabar, una dada sobre el sector hoteler actual a Grècia: enguany hi ha una oferta hotelera de 4 i 5 estrelles que ha augmentat en un 30 per cent comparada amb la de l'any 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook