El turisme es d'aquells sectors econòmics que ens ha deixat un munt d'icones, potser perquè ha estat un sector més visible que d'altres. Un dels empresaris més significatiu del sector turístic dels 80 va ser Ramon Bagó, que ha traspassat aquesta setmana. Bagó, com altres grans noms del litoral va ser una figura cabdal per entendre l'activitat econòmica vinculada al turisme i al model turístic d'aquells anys. Alhora, Ramon Bagó era una persona que associava turisme i país en una versió del nacionalisme molt especial, i molt vinculada a la manera de Jordi Pujol d'entendre les coses, que simplificada vindria a ser quelcom semblant al concepte que el país havia d'estar al darrere de la iniciativa empresarial i que aquesta havia de posar els seus èxits al servei del país

En essència i malgrat que el model avui no és vàlid, cal reconèixer que Bagó va ser un emprenedor del seu temps, implementant un model empresarial cooperativista a l'entorn del turisme de sol i platja i dels serveis. Una mena de xarxa social on tothom era en un sol vaixell remant en la mateixa direcció i compartint els beneficis d'un model que aquells anys ja començava a donar signes de debilitat però, que encara continuava essent opulent en els seus actes i en les seves celebracions.

Ara bé, agradi o no, cal reconèixer que Ramon Bagó va ser un líder en el sentit ampli de la paraula, ja sigui en l'àmbit polític, on va destacar com a alcalde de Calella o com a director general de Turisme de Jordi Pujol o en l'àmbit empresarial, on va encapçalar nombrosos projectes. Sens dubte, la seva constitució i el seu tarannà de gran relacions públiques hi ajudaven.

De Ramon Bagó s'han dit moltes coses, tant de bones com de no tan bones, i sovint se l'ha barrejat amb interessos i pràctiques poc clares. Jo, encara que ara resulti superficial, el recordo com un ambaixador murri d'una Catalunya on tot se sumava per èxits.