07 de abril de 2018
07.04.2018

Facebook i els diaris

No, ni Facebook, ni Instagram, ni WhatsApp –plataformes propietat de l'imperi Zuckerberg– surten gratis. Tampoc Twitter, ni Snapchat o com es digui

07.04.2018 | 07:48

Facebook, l'empresa de Mark Zuckerberg –que fa uns anys, amb motiu d'una visita al Mobile World Congress prenia un cafè a Girona amb Priscilla Chan, la mare dels seus fills– comunicarà demà passat, dilluns, a 137.000 usuaris espanyols que una empresa de màrqueting polític amb seu al Regne Unit, Cambridge Analytica, fundada per Steve Bannon, que va ser assessor de Donald Trump, els va robar les dades personals amb fins espuris. L'escàndol, destapat per tres capçaleres anglosaxones, The New York Times, The Observer i The Guardian, confirmava que l'accés del singular magnat nord-americà a la Casa Blanca no hauria estat possible sense la xarxa social (Cambridge Analytica va utilitzar les dades de 87 milions de persones). L'escàndol posa les plataformes digitals, empreses que mouen milers de milions de dòlars, a la picota. No, ni Facebook, ni Instagram, ni WhatsApp –plataformes propietat de l'imperi Zuckerberg– surten gratis. Tampoc Twitter, ni Snapchat o com es digui. Les dades són molt valuoses i els vots, també.

Ahir hi va haver un debat a la Facultat de Dret de la UdG organitzat per la Càtedra Ferrater i Mora que es preguntava si els mitjans de comunicació informem o manipulem. El periodisme no en va sortir gaire ben parat: d'arguments per criticar televisions, ràdios, diaris i diaris digitals no en faltaven, més aviat al contrari. Alguns de carregats de raó; d'altres més agafats amb pinces. Segur que els periodistes fem moltes coses malament, i situacions polítiques i socials com la que viuen Catalunya i Espanya ens han despullat a tots i no només els professionals de la informació; l'acadèmia, per exemple, també s'ha abraçat al proselitisme. La discrepància s'ha convertit en delicte; la dissidència, en crim d'Estat. La crítica ha caigut en l'oblit i ha deixat via lliure al dogma. El periodisme té quota de culpa en tot aquest desastre –que va molt més enllà del procés–, però tampoc no és just presentar-lo com la causa de tots els mals. Sense els diaris, el cas de Facebook, que va patir una sotragada important a la borsa (les accions es van desplomar un 7%), no hauria sortit a la llum pública. Sense Eldiario.es, el màster de Cristina Cifuentes seria perfectament vàlid. Si de Zuckerberg depengués, de periodista no en quedaria ni un.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit