Els homes i dones de qui s'ha envoltat Carles Puigdemont des que és president de la Generalitat tenen una virtut; han estudiat fins a l'última coma el codi penal espanyol. Cosa que no va fer Artur Mas pel simple fet que a ell no li calia perquè mai va pensar arribar fins on ho ha fet l'exalcalde gironí. Puigdemont és independentista des que té ús de raó i totalment impredictible no sé si des de molt abans i per això era impossible saber fins on portaria el procés quan va ser nomenat president. Potser ni ell ho sabia, però sí que tenia clar que li calia conèixer tots els escenaris possibles, entre ells les llacunes d'un codi penal on no es preveu la possibilitat que una part del territori decideixi marxar i ho intenti sense trets a l'aire. D'aquí la dificultat de Llarena i Lamela per atribuir els delictes de rebel·lió i sedició i justificar la violència. Puigdemont i els seus assessors han fet exactament el mateix amb les normes judicials de la resta de països europeus i saben perfectament on es pot moure i quins riscos té a cada lloc. Vist així pot semblar una partida a la ruleta russa (que en certa manera ho és) i que la jugada a Alemanya li ha sortit molt bé. Però ni la decisió del tribunal és tan beneficiosa com es vol vendre -i ell ho sap-, ni la partida està acabada i seria un error tornar a subestimar el poder de tot un Estat.
