07 de abril de 2018
07.04.2018

En la mort de ramon bagó

07.04.2018 | 00:56

Vaig conèixer Ramon Bagó l'any 1980, quan ell estava en la seva màxima plenitud física i mental, com la majoria de persones quan la seva edat es troba entre els quaranta i els cinquanta anys. Va ser al Parlament i recordo que era captivador en molts aspectes: talent, enginy i fina ironia que li permetia dir veritats com punys sense, la majoria de les vegades, ofendre a ningú tot i la cruesa del que havia dit. Per una altra banda, la seva presència imposava, atesa la seva elevada alçada i corpulència. Després vaig tenir poc tracte amb ell, esporàdicament a alguna fira. Curiosament hi havia una certa semblança física entre ell i el cancellera alemany Helmut Kohl, amb qui sovint el comparaven.

Sobre en Bagó s'ha escrit molt i en sentits molt oposats anys enrere. Per això m'ha sobtat la minsa dedicació al seu traspàs en molts mitjans de comunicació de casa nostra: notícies breus i pocs obituaris. Poca cosa per a qui ha estat un personatge destacat, figura clau en el turisme i també en la creació del Consorci Hospitalari de Catalunya, origen del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Tot i que qüestionat per alguns, és indubtable la seva dedicació social, gremial, associativa i la generació de llocs de treball i de riquesa induïda que va encapçalar.

Hi ha una part de la seva biografia que potser ha fet que alguns mitjans mirin ara cap a una altra banda: la del silenci. Perquè Bagó va trobar-se el 2013 al centre d'acusacions de rebre tractes de favor i irregularitats en l'obtenció de contractes de serveis, acusacions que van ser investigades i arxivades pels fiscals –tot i que un d'ells sembla que «afinava» les acusacions que li proporcionava el PP– al no trobar motius punibles, sinó com a màxim irregularitats administratives. I al juny de 2016 Bagó va ser utilitzat en aquelles converses filtrades entre el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso donades a conèixer pel diari digital Público i que han quedat per a la Història amb frases com ara: « Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles el CTT». Unes converses en les quals Fernández Díaz suggeria a més difondre a través dels mitjans investigacions policials tot i que no tinguessin gaire base real i que De Alfonso va qualificar com «un arma» contra el catalanisme. A les hemeroteques es pot trobar com molts mitjans havien recollit aquelles «difusions» i van tractar Bagó fins i tot despietadament per la seva mai amagada militància catalanista.

De la seva trajectòria política municipal, prou coneguda, no afegeixo res. Però sí sobre la seva etapa de quatre anys com a director general de Turisme del primer govern autonòmic, al costat del conseller Francesc Sanuy, una altra persona que deia el que pensava, agradés o no a qui l'escoltaven. Ambdós van ser claus en el desplegament de les competències turístiques transferides per l'Estat a Catalunya segons l'aprovació feta menys de dos anys abans, el 1978, durant el règim preautonòmic. I acabo sense fer esment del seu protagonisme com a empresari i emprenedor que va engegar molts negocis, fent referència a la seva implicació i l'impuls al Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC). Mentre ell va estar al capdavant va ser un esdeveniment firal reeixit i molt concorregut gràcies al seu compromís, dedicació i contactes nacionals i internacionals. Després, el SITC va caure en una accelerada feblesa fins a ser reconvertit en la que aquest mes d'abril serà una nova edició de B-travel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook