Quin delit de violència que tenen els veïns. Ja no saben què fer per inventar-se-la. Els seus mitjans utilitzen imatges de batusses de qualsevol lloc del món (Mèxic, Itàlia, o de l'extrema dreta a València... ) per atribuir-les a l'independentisme. La fiscalia general de l'estat, en nota de premsa, ja acusa els CDR de rebelión y malversación per les seves activitats. Tot això sense judici, perquè sembla que no cal. L'altre dia em vaig trobar els CDRs a l'autopista. Tot perfectament organitzat. Van tapar les càmeres de vigilància amb una bossa de plàstic, van obrir les barreres i van repartir fulletons que explicaven la seva acció. Això és tot. No hi va haver res més. Hi havia gent de totes les edats. Si algú volia pagar el peatge era ben lliure de fer-ho. I si no volia, també. Ara, si això és rebel·lió, ho pot ser qualsevol cosa. Com en temps de Felip V, el Borbó, quan obligaven els catalans a tenir els ganivets encadenats a la taula. Fa segles que somien la revolta catalana.
L'Espanya negra no s'acaba mai. Cal un xic d'honradesa, d'honestedat i de tarannà democràtic, de respecte a l'altre. Tant li fa que no hi combreguis, que hi estiguis del tot en contra. Amb la llei no n'hi ha prou. El respecte o es té o no es té.
Els CDRs, com els murcians que surten cada nit a protestar pel mur que els estan construint, com els jutges i els advocats decents, ens dignifiquen. Com ja sabíem, però, la justícia no s'acaba al sud dels Pirineus. Ara que comencen a arribar boníssimes notícies d'Alemanya, de Suïssa, de Bèlgica i etc., què farà el jutge Llarena i tots aquests inventors de violència? Continuar pel mateix camí? Els polítics que no han volgut fer política els acabaran deixant sols amb una biografia de me. A veure si els passarà allò que va dir l'anterior fiscal general i « más dura será la caída».
