08 de abril de 2018
08.04.2018

Cartes

08.04.2018 | 06:30

Ha passat la festa de Pasqua
Francesc A. Picas la jonquera
Ha passat la festa de Pasqua. En aquest 2018 per als catalans que estimem la pàtria, han estat dies tristos i sense alegria. El govern de la Generalitat esmicolat. El nostre President, a l´exili i perseguit. Molts dels seus col·laboradors, a la presó, falsament acusats de delictes infundats. Han causat el plor a les seves famílies.
Ha passat la Pasqua, però el clamor d´un poble que vol ser lliure, que no vol ser governat de lluny, continua afirmant: Visca sempre Catalunya i les nostres llibertats.


Seny
JOSEP PUIGGROS GAFAROT Palamós
Ja fa uns quants anys (el temps vola) vaig anar a una trobada d´excompanys de mili, voluntaris de muntanya del 63 i, passejant pel castell de Sant Ferran de Figueres, lloc en el qual havíem conviscut molts mesos, ens varem topar amb el Sr. Tejero Molina, que estava pres a les dependències del castell per haver entrar armat i disparant trets a la Cambra de Diputats a Madrid, amb un xandall esportiu i una raqueta a la mà. Varem suposar que anava a practicar esport, en aquell temps eren conegudes les seves sortides a sopar a diferents restaurants de Roses sense cap problema.
Tenint en compte aquella època i comparant el tracte amb els nostres polítics empresonats ara, em pregunto: hem avançat en democràcia o hem anat cap enrere? Hi ha una cosa molt clara, el cop d´estat del guàrdia civil Tejero Molina era per imposar per la força de les armes una dictadura militar i això és perdonable per l´Estat ja que no pretenia trencar Espanya i això no es perdona i és per això mateix que s´acarnissen contra gent innocent i ens diuen que es poden tener idees d´independència però que si les posem en pràctica ens caurà tot el pes de la Llei, llei que els jutges intepreten amb el seu imaginari, mirnat als interessos de l´Estat, la mentalitat hispànica de sempre.
Quan l´altre dia en una processó de Setmana Santa a Andalusia veus quatre ministres de pes en el «Gobierno del Estado» cantant «soy el novio de la muerte» i el que dirigia els portants o «costaleros» amb arengues tals com «viva el ejército y la Guardia Civil y viva la unidad de España», entens la quantitat de testosterona nacionalista espanyola que els surt per les orelles i el patètic que és aquest govern i els que el representen.
Els catalans hem sobreviscut una dictadura, no aguantarem aquesta espècie de democràcia? però fem-ho amb seny, no tallant carreteres, que sols perjudiquen la nostra gent i només serveix per a alimentar la fera i donar-li propaganda a l´exterior. No mereixen que els donem facilitats.


Si la veritat ens
fa lliures...
Jesús Domingo Martínez Girona
A través dels successos que es produeixen en els últims temps, sembla com si s´estengués un desinterès total per conèixer totes les dades de la veritat, en cada un dels debats que es plantegen. Per exemple en les campanyes per a imposar les teories de gènere, que pretenen canviar fins a les bases de la ciència amb l´únic suport dels sentiments com a motor de canvi social.
El mateix succeeix amb el intent de derogar la Llei d´Amnistia, pedra angular de la pau civil promulgada al començament de la Transició, al qual s´afegeix a l´obstinació socialista de manipular la memòria històrica. En aquestes situacions de vegades penso: Si la veritat ens fa lliures, igualment cert és que la mentida ens fa esclaus. I és que aquesta situació de post-veritat no ens està portant a major llibertat.


La vaca
Jaume Paradeda Pla Riudarenes
En una ocasió, vaig comprar una vaca perquè em donés llet i en comptes de llet em donà whisky. En principi vaig pensar que bé, la llet va a 65 cèntims i el whisky a 80 €, el negoci és rodó, vaig omplir la tassa i sucant-hi algun melindro, carai quin esmorzar, no va caler gaire temps per a adonar-me que el negoci no funcionaria i vaig canviar la vaca.
El govern central legisla lleis que moltes vegades són perjudicials per molts ciutadans i quan algun jutge no se n´adona, o sí, les aplica com si fossin digestives com la llet i llavors és quan hi ha desgavells com aquests últims temps, amb els empresonaments i exilis de gent honesta i honrada que per complir amb la paraula donada s´han trobat privats de la llibertat de gaudir de la infància dels seus fills i filles, destrossant famílies enteres, que per poder-se retrobar han de recórrer llargues distàncies amb criatures petites que, de cap manera, podran entendre tanta injustícia, tanta maldat...
Govern central, si les lleis que heu redactat són injustes, rectifiqueu-les. Jutges, quan les lleis siguin justes, no les deformeu, evitareu molts conflictes i el poble us ho agrairà.
PD: Això de la vaca ha sigut per suavitzar aquest drama.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook