A l´inici del procés, un conegut empresari em va dir que ell era independentista, però tot seguit matisava: «Bé, el cor em diu una cosa, però la cartera, una altra». És un industrial que es dedica a l´exportació i molt ben relacionat amb les institucions.

Abans de finals d´any, amb una trobada amb periodistes, el president del Col·legi d´Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d´Edificació de Girona, Miquel Vendrell, advertia que en els darrers mesos de l´any havia detectat una davallada de les transaccions d´habitatges amb estrangers, principalment en el mercat francès. Vendrell confiava que la situació es normalitzés i el sector de la construcció pogués repuntar, mantenint el ritme tant de demanda interna com l´externa.

I ara el mercat francès torna a donar el toc d´alerta, aquest cop en el sector turístic. Des de l´octubre, el col·lectiu de visitants amb origen a França va reduint-se a proporcions només vistes en període de crisi econòmica. Des de l´inici de l´any un de cada 5 turistes francesos ha deixat de visitar les comarques catalanes. I no estem parlant d´un col·lectiu menor. És el principal mercat emissor cap a Catalunya amb més de 400.000 turistes mensuals en temporada baixa. Catalunya creix només un 2%, mentre altes destinacions multipliquen els visitants, com la Comunitat Valenciana o Madrid.

És una situació greu en un context de recuperació econòmica a Europa i que altres destinacions com Croàcia, Grècia o la mateixa Itàlia no deixaran escapar. El mateix passa en altres sectors: el que no es produeix a Catalu­nya no es deixa de comprar, ho compren d´altres. No estem prou espantats de l´embolic en què ens hem posat. Potser alguns van pensar massa amb el cor i molt poc amb la cartera.