Alguna vegada he manifestat que no soc practicant de la conspiranoia, per un excés d'ingenuïtat o perquè no crec que hi hagi tanta planificació estratègica darrere dels fets. Ves a saber.

El cas és que l'escàndol Cifuentes està afectant molt negativament la imatge de la universitat. Aquesta és probablement l'única institució cultural que quedava al marge de l'embrutiment de l'administració, i ara es troba esquitxada per unes circumstàncies polítiques convulses; em resulta difícil esbrinar qui se'n podria beneficiar. Però al marge de contubernis i altres motivacions espúries, és la universitat en el seu conjunt la que en surt perjudicada. La crònica d'un diari estatal de referència portava un títol demolidor, «la universitat com una guingueta». L'article explica que la universitat Rey Juan Carlos va néixer de la mà del PP i representa un exemple extrem de politització de les institucions públiques. El mal ja està fet. Al marge de les circumstàncies que s'han produït a l'entorn d'una dona que ocupa un càrrec polític d'alt nivell i que, per la mateixa raó, està exposada a ser fiscalitzada, investigada o vilipendiada, els valors suprems que defineixen la universitat s'han esvaït. No té massa sentit plantejar una acció per recuperar la raó de ser de l'Acadèmia perquè no s'ha perdut en cap moment. Del que es tracta és que l'opinió pública continuï confiant en els milers de docents investigadors que constituïm el professorat universitari espanyol. Que continuem donant suport als centenars de milers d'estudiants que, amb el seu esforç i amb el de les seves famílies, s'estan formant per arribar a ser el futur del país.

La reputació d'una institució que, com la Universitat de Salamanca, que enguany arriba als 800 anys, de sobte trontolla perquè una minoria la utilitza pels seus interessos. Esperem que la Justícia actuï per reparar el dany comès, en defensa del bé comú.