El telèfon fix és un pària, no sé ni per què el tenim, potser és obligatori ja que el veig en totes les cases, encara que no sona mai ni ningú n'aixeca des de fa anys l'auricular. Potser aquest auricular està enganxat al cos principal, potser és un trasto de decoració, tot és un misteri. El cas és que m'he quedat observant-lo com si el veiés per primera vegada i m'he preguntat què dimonis fa aquí, ocupant un espai. Llavors m'ha vingut a la memòria el primer dels telèfons fixos de la meva existència. Era un dia com qualsevol, un dimarts, per exemple, de fa molts anys. Jo tornava del col·legi amb ganes de berenar, de manera que vaig anar directament a la cuina, on la meva mare, que increïblement no m'havia preparat encara l'entrepà, romania atònita, com si acabés de patir una visió. La vaig mirar interrogativament i en adonar-se que jo hi era, va dir:

- Tenim telèfon.

Tot seguit, em va conduir a la sala d'estar i allà, sobre una mena d'altar cobert amb un tapet de ganxet, vaig veure l'objecte negre i cobejat que hauria de canviar les nostres vides. Un miracle de la tècnica havia entrat a casa nostra, però no es podia fer servir perquè les trucades costaven uns diners. De moment només ens era concedit contemplar-lo.

- Per què serveix llavors? -vaig preguntar jo.

- Per a les emergències -va respondre la mare.

I així va ser, en efecte. Quan l'aparell sonava, era perquè s'havia mort algú allà. I quan el fèiem servir nosaltres era perquè s'havia mort algú aquí. No sempre eren morts, sinó desgràcies en general. Recordo com si fos avui la trucada per la qual ens van comunicar que al meu oncle Ricardo, que vivia a Valladolid, li havien amputat una cama. La dreta. Se'm va acudir preguntar què en farien i la meva mare va dir amb tota naturalitat que enterrar-la, és clar. Com no se m'havia acudit a mi abans?, em vaig retreure. Tot això vol dir que tinc el telèfon fix associat a les catàstrofes, per això m'alegra que no soni mai. Però si un dia d'aquests, sense venir al cas, n'escoltés el timbre, crec que sortiria de casa a tota velocitat, perquè l'agafés un altre.