De totes les coses greus que han passat els darrers dies una de les més inquietants i preocupants ha estat al meu parer l'acte d'entrega de diplomes de l'escola judicial. Des de la Casa Reial van decidir despolititzar l'acte no invitant cap autoritat catalana. Com que la Generalitat està intervinguda no va poder assistir-hi cap conseller perquè, és clar, no n'hi ha cap. Però tampoc no van invitar les altres autoritats catalanes, entre elles l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Això sí, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el que canta «soy el novio de la muerte», aquest sí que hi era. La cançó diu així: «Soy un hombre a quien la suerte hirió con zarpa de fiera, soy un novio de la muerte que va a unirse en lazo fuerte con tan leal compañera». Es veu que si ets d'extrema dreta i del PP, això no és fer política. És de fet el mateix que deia qui va col·locar el seu pare Joan Carles de Borbó de Rei sense cap participació democràtica. Deia a Porcioles: «Haz como yo, no te metas en política». L'acte s'ha iniciat amb un discurs de la dona de... oh quina sorpresa! De Pablo Llarena! Un jutge que té visions quan dorm plenes de violències. Quina casualitat!

Però a més hi va haver unes declaracions del monarca Felip VI -amb aquest nom hauríem d'haver sospitat que no aniria bé per a Catalunya- on lloava la « independencia judicial como garante del pluralismo político». Ole! Pluralisme curiós, uns manant jutges i altres a la presó. Qui li va explicar a aquest què és la democràcia?

Després, d'una manera casual, van parlar amigablement el mateix Pablo Llarena i el Rei. Com aquell que no vol la cosa. És significatiu veure tant jutge reunit lloant les virtuts de la democràcia, això sí, la immensa majoria no representen sociològicament la societat a la qual ha de servir sinó que se situen molt més a la dreta. Quan la democràcia estava en perill l'aparell judicial va executar totes les penes de mort que li va semblar al Generalísimo. Encara ara cap organisme judicial no ha demanat perdó. És més, cada vegada que algú ha volgut revisar una sentència de la dictadura el poder judicial s'hi ha negat. El Rei demanarà excuses algun dia, en nom del seu pare, per les tortures sofertes, per exemple, a la direcció de la Unión de Juventudes Comunistas de España l'any 1976?

El PP està a punt d'implosionar gràcies a la rotunditat del poble català, que els ha situat en posicions absolutament testimonials a Catalunya. Això ha significat que a Espanya es vegin sobrepassats per Ciutadans. A més estem davant la crisi més gran de la monarquia de la democràcia. El Rei està dels nervis i ha perdut tota la capacitat de jugar el rol que la Constitució li donava. I n'acaba per jugar un d'anticonstitucional. Li ho va recordar Ada Colau, la darrera vegada que va venir a Catalunya, i el resultat és que ja no la convida més. Visca el pluralisme!