Fa uns dies, l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), amb xifres a la mà, de manera tan educada com contundent, va qualificar determinades decisions de l'Administració General de l'Estat de deslleialtat institucional amb les comunitats autònomes (CCAA). Les dades presentades poden ser discutides però el missatge que donen és molt transcendent per al futur del Regne d'Espanya. És una llàstima que aquests estudis es donessin a conèixer en un acte obert per un President i clausurat per un conseller, ja que fa perdre credibilitat al que són números freds i acadèmics, no polítics. El fet que l'informe estigui subvencionat no ha de reduir la seva profunditat i veracitat. Un se sentiria més còmode si la independència intel·lectual a més de ser-ho, ho semblés, però aquesta estètica depèn de cada acadèmic.

Com és sabut, l'actual model de finançament es va posar en marxa el 2009, sent elaborat quan la profunditat de la crisi encara no era reconeguda pel govern Zapatero, tot i que ha estat en l'època de Rajoy quan les previsions s'han mostrat més equivocades. Fins ara la queixa ha estat com de perjudicial era el model per a algunes CCAA. Des de la presentació d'aquest nou estudi cal afegir un element addicional a la guerra entre administracions del Regne d'Espanya. Assenyala l'IVIE que fins i tot aplicant el model vigent, entre 2009 i 2015 (l'últim any amb dades consolidades) s'hauria furtat a les CCAA del règim comú 84.500 milions d'euros; en altres paraules, el deute d'aquestes CCAA a la fi de 2015 hauria de ser un 47% menor de la registrada en els balanços.

Qui va ser conseller d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas Colell, avui actiu sobiranista, acaba de publicar, juntament amb dos dels seus col·labordors, el seu balanç del període 2011-2015 ( Turbulències i tribulacions: Els anys de les retallades. Edicions 62. Barcelona 2018). Un cop llegit puc dir-los que les referències a la deslleialtat de l'administració central són tan constants com justificatives del Procés. Aquest article no és lloc per intentar una anàlisi de l'escrit per l'IVIE i per Mas Colell, només apuntar que, tal com funciona l'actual Estat de les Autonomies, Espanya es fa irrespirable. És un fet que en aquest marc es parla cada vegada més de deslleialtats institucionals i de moviments independentistes més o menys soterrats.

Les pensions, igual que les retribucions dels funcionaris per parlar de l'optimisme de l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2018, són responsabilitat exclusiva i directa de l'Administració Central, alhora que les CCAA ho són de la Sanitat, l'Educació i de bona part dels serveis socials. A grans trets, com indica l'IVIE, els Serveis Públics són responsabilitat del Govern Central i els que són responsabilitat de les CCAA són del mateix ordre de magnitud. No obstant això, l'estat s'encarrega de recaptar la quasi totalitat dels impostos que els permeten, tant els que són de la seva responsabilitat amb un finançament directe en els PGE, com aquells que són responsabilitat de les CCAA, que posteriorment han de ser redistribuïts d'acord amb el model que ens ocupa. Després apareix l'ombra de la deslleialtat, especialment quan hi ha dèficits i deutes monstruosos d'algunes CCAA i es recorre a situacions endèmiques com el FLA, un reflex de l'organització financera de l'Estat.

L'estat de benestar dels espanyols segueix vies diferents que segurament molts ciutadans no han interioritzat. Quan els pensionistes surten als carrers és inevitable, encara que no just, que el govern de l'estat decideixi fer front a aquestes peticions que són prioritàries per a ell, ja que aniran directament a futurs votants. Mentrestant, la part que ha d'anar a la sanitat i a la resta de serveis d'aquests mateixos ciutadans passen inevitablement a segon pla si la lleialtat de qui governa a l'Estat no és impecable; el ciutadà pensa que les CCAA ja s'ho faran d'alguna manera. La sensibilitat personal és molt diferent quan es demana rebre uns diners mensuals, que en temes d'allò que en algun moment va rebre el respectiu govern autònom, que pocs impostos li demanda.

Tots els serveis públics són bàsics però amb l'organització autonòmica actual, uns es perceben com a menys importants que altres. Les CCAA poden organitzar manifestacions perquè el Govern les financi millor, per donar una millor sanitat, educació, etc., però les manifestacions de pensionistes, no menys justes, són directes i evidents. Es fa impossible posar sobre la taula l'equilibri entre serveis públics. El resultat per ara és l'acusació de la deslleialtat.

L'exemple d'aquesta dualitat, una mica demagògica, està en les comunitats forals. Com indica i quantifica l'estudi de l'IVIE, la no participació d'Euskadi i Navarra en l'actual Sistema de finançament -és a dir, a la manifestació de la seva insolidaritat amb la resta de CCAA- ha suposat que les del règim comú estiguem perdent 1.300 milions anuals. Diguin-li com vulguin, deslleialtat institucional o, amb l'educada formulació utilitzada per l'IVIE, «problema operatiu del sistema», però la situació ens trenca com a Estat.

Els jubilats bascos han estat els més actius en les protestes sobre pensions, en el sistema solidari del qual legítimament participen com a espanyols. Alhora, amb la quota com a raó, aquests mateixos jubilats gaudeixen d'un sistema sanitari molt millor que el de la resta d'espanyols, cosa que per descomptat no els deslegitima per exigir millors pensions. No faré judicis morals, però la veritat és que el sistema autonòmic actual fa que els espanyols siguin desiguals.

Ningú dubta que el futur d'Espanya passa per una descentralització eficaç i democràtica, però, dia a dia, el batibull de les nostres CCAA i les seves transferències ens explota a la cara amb massa freqüència, amb problemes que crèiem superats i que van des del nou nacionalisme carlista fins a activitats autonòmiques pròpies de la llotja del Bernabeu. La revisió del model de finançament, més que una necessitat, ja és un problema de convivència entre espanyols. Afortunadament, els constitucionalistes diuen que és possible readaptar la situació actual.

Els mítics 5 vots del PNB per als PGE de 2018 és possible que mantinguin Rajoy però res no resoldran sobre un futur, federal o no, sense diferències bàsiques entre espanyols.