14 de abril de 2018
14.04.2018

Cartes

14.04.2018 | 01:15

Reparar el carrer Abat Escarré
JUAN PADROSA FIGA girona
Ara que augmenten els impostos als ciutadans de Girona, incloses més zones verdes, suposo que es podran destinar mes diners a mantenir una ciutat més neta, més segura i es podrà reparar el carrer Abat Escarré que, cada vegada que plou fort, s´inunda i entra aigua a dins les cases.
Li prego que repassi escrits des del mes d´agost de l´any 2015 meus propis i de la Cambra de la Propietat, incloent un informe favorable del Defensor de la Ciutadania, sense resposta, excepte quan em varen dir els tècnics que tenien la solució però que no hi havia pressupost.
Agraït per la seva atenció.


Una situació desesperada
Ángeles Gómez Amador girona
Soc una gironina de 26 anys de la zona de les Pedreres, el meu nom és Ángeles i tinc dos fills, un de 6 anys i l´altre d´any i mig. Per circumstàncies personals, em trobo en una situació econòmica molt complicada i he hagut d´acudir als serveis socials de la meva ciutat. Vaig sol·licitar una ajuda d´aliments i bolquers per als meus dos fills, atès que com a unitat familiar només percebem 426 € al mes. Una situació d´impotència, dolor i ràbia continguda de no poder, com a mare, donar als meus fills una cosa tan bàsica com són aliments i bolquers. La meva sorpresa ha estat que l´administració més propera i que ens ha d´ajudar a tots els gironins i gironines en situacions d´emergència, com és el meu cas amb els meus dos fills, trobo que no ha estat al costat ni a l´altura de les circumstàncies, ja que des del dia 21 de febrer m´adreço a la distribuïdora del CDA (Centre de Distribució Alimentària gestionat pel tercer sector) que m´han assignat situat al C/ Riu Güell, 178 de Girona, i no em poden donar l´ajuda que jo he sol·licitat. La contesta des de fa dos mesos és que no tenen ni potitos ni bolquers per poder facilitar a cap usuari i l´Ajuntament tampoc no els facilita ni material ni diners per poder fer-hi front. En aquesta situació tan desesperada, desconsolada, de neguit... em trobo des del dia 21 de febrer cada vegada que m´adreço al CDA. M´he vist obligada a «denunciar» aquesta situació perquè de ben segur no soc l´única persona afectada per aquesta problemàtica.
És injustificable, imperdonable que una mal gestió com aquesta porti a no tenir res per donar als meus fills de menjar i per canviar bolquers i em vegi obligada a demanar ajuda al meu entorn per poder sobreviure.


En homenatge a Lluís Bosch Martí
Domènec Valls Masip girona
El passat 4 de febrer era un aniversari luctuós per  al pintor i escriptor gironí Lluís Bosch Martí. Aquell dia de l´any 1969 la dictadura franquista, per la gràcia de Déu, el va atonyinar, el va lligar i emmordassar junt al rector d´una parròquia i li va destruir el mural que havia pintat dins l´església del poble. Tot va passar dins el temple i mai la dictadura va voler trobar els delinqüents.
Ja ho va dir García Margallo, l´exministre de Rajoy, fa un parell d´anys a la tele: els anys 60 i 70 del segle passat van acabar violentament amb el valencianisme a València els policies espanyols destinats allà (ell és fill d´un d´aquests policies espanyols arribats a València amb la victòria franquista del 1939) i es dolia que a Catalu­nya no s´hi hagués fet el mateix. Mentia: a Lluís Bosch sí que li van fer, perquè  a alguna gent («guerrilleros de Cristo Rey» i d´altres fins i tot de Girona mateix) no els devia agradar el seu estil pictòric de tenebres i fosques goiesques, d´on ell és capaç de fer sortir les cares horripilants dels ­esclavistes, negrers i cacics d´ànima bruta i alhora les cares sofrents i tristes dels innocents d´ànima neta, la part més original del seu art.
Serveixi aquest escrit per retre-li un homenatge com a intel·lectual incorruptible.

La fotografia de la secció «La finestra» de la pàgina 2 d´ahir no corresponia a l´acte que s´hi comentava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook