El que va enfonsar Richard Nixon, president dels Estats Units que va haver de dimitir, no va ser que uns espies maldestres fossin enxampats després d'entrar de nit en unes oficines del Partit Demòcrata. Aquesta era una anècdota relativament menor. El que va enfonsar aquella Administració va ser la pilota creixent de mentides en la qual es va anar embolicant per encobrir la seva responsabilitat.

El més greu de l'escàndol no fou que paguessin als espies amb diners procedents de donatius al Comitè per a la Reelecció del President; la gravetat òbvia d'aquest fet va empal·lidir quan es va saber que diners de la mateixa caixa havien comprat el silenci dels detinguts. Un delicte d'encobriment, del qual eren responsables alts càrrecs del govern i de la Casa Blanca. El cop de gràcia va ser descobrir que el mateix president havia autoritzat aquests pagaments, ja que era un dels pocs que tenien la clau de la caixa opaca. Després de negar-ho tot de totes les maneres possibles, Nixon va plegar el 8 d'agost del 1974, a mig mandat.

Cristina Cifuentes ha estat enxampada fent una trampa: inventar-se una qualificació acadèmica per inflar el seu currículum. És una temptació en la qual cauen algunes persones i que en països exigents pot suposar el final d'una carrera política. A l'Europa meridional, més laxa i avesada al frau, els enxampats s'emparen en l'excusa de l'error involuntari o la mala transcripció; corregeixen el currículum a la pàgina web i adéu-siau. Però la presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha complicat molt la vida. Les notícies que han anat sorgint apunten que ha intentat tapar cada trampa amb una altra trampa, ha compromès professors i fins i tot el rectorat de la universitat Rei Joan Carles, i finalment l'embolic podria ser investigat per la Fiscalia, perquè falsificar documents oficials, i les notes i títols universitaris ho són, és un delicte del Codi Penal. Embolica que fa fort. Cada regirada fa que la corda l'escanyi més.

Madrid és ple d'hipòtesis sobre la mà oculta que ha destapat l'escàndol, i molts apunten a les interioritats del PP, que a Madrid està en guerra civil des de fa temps. Les faccions s'ataquen amb delacions més o menys obertes, i aquest escenari bèl·lic ha deixat l'organització regional del partit sense gaires líders presentables.

Cifuentes era la gran esperança per resistir l'embat de Ciutadans, i ara ha quedat seriosament tocada. Albert Rivera no para de riure.