15 de abril de 2018
15.04.2018

El dietari

15.04.2018 | 08:09

DIssabte segregant per sexe

Observo a l´accés nord de Girona un munt de banderoles que habitualment fan propaganda de festivals com el de Cap Roig o Temporada Alta. Però aquesta vegada onegen cartells naïf, d´un clar angelical, que fan publicitat de les escoles Bell-lloc i Alzines. Publicitat de la segregació per sexes. Moltes escoles fa temps que estan sotmeses a les tiranies del mercat. Les matriculacions són una gran caixa registradora.

En èpoques de matrícules, els centres presenten la seva millor cara i els mestres i professors es converteixen en venedors sobrevinguts. Han de seduir clients. Aquestes dues escoles de l´Opus Dei de Girona han ocupat aquests dies banderoles i anuncis en els autobusos de línia regular. A aquests centres, que separen els alumnes en funció de tites i vulves, els venen anys complicats si decideixen mantenir aquesta segregació heretada del nacionalcatolicisme. Si mai Catalunya torna a tenir govern, el pacte que han firmat JxCat, ERC i CUP liquida les subvencions a aquest tipus d´escoles.

DIumenge transició amb dones

Fins ara, s´han difós majoritàriament noms de dona: Elsa Artadi, Marta Madrenas, Laura Borràs... com a candidates a la presidència «efectiva» de la Generalitat. Això, una vegada es deixin de banda les candidatures privades de Carles Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sánchez. També va sonar el nom de Neus Munté, abans d´optar per camuflar-se.
Em pregunto per quin motiu, en moments extrems i quan es dissenya una breu presidència de transició, només sonen noms de dones.

DIlluns Els intranscendents

El PP de Girona –el de la Concepció Veray– ha fracassat clamorosament en l´intent de forçar la dimissió de l´alcaldessa Marta Madrenas. No podia ser d´una altra manera. El PP és a Girona un partit residual i destinat a l´eterna intranscendència política però també social.
Aquest PP faria bé de pair una realitat invariable, com sempre exigeixen, amb arrogància, els seus de Madrid quan alliçonen els rivals: «en política no es pot perdre de vista la realitat». En quatre dècades d´Ajuntaments, el PP sempre ha estat una opció marginal i exsangüe, que mai ha pintat res a Girona i que, en el futur immediat, encara pintarà menys perquè la seva intranscendència serà substituïda per la de Ciutadans.

DImarts el cretí del cavall

A aquestes alçades no crec que hi hagi ningú que no hagi vist el vídeo d´aquell tarat cilíndric esllomant un pobre cavall, mentre desitja la violació en un penal de Carles Puigdemont. Això, a banda de retre homenatge al pistoler Tejero i bramar visques al genocida del Ferrol, mentre el cavall fa cara d´estar desitjant escopir-lo cap a l´abisme d´una torrentera. L´advocat de Puigdemont ha presentat avui una querella contra aquest espantall davant la Fiscalia de Delictes d´Odi.

Després que és fes viral el vídeo, escolto una madrilenya molt molesta per l´ús que a Catalunya s´ha fet dels deliris d´aquest subjecte. «A mi no em representa!», exclama disgustada, mentre demana «no situar la majoria dels espanyols al costat d´aquest cretí».

Llastimosament, les hostilitats entre els governs de Catalunya i d´Espanya, i el decés definitiu de la tolerància, han fet triomfar els clixés més grotescos d´una banda i de l´altra.

DImecres Herois i traïdor

Santi Vila té cartell a la cort madrilenya gràcies al seu salt in extremis del vaixell. Però també continua tenint un cert cartell a Figueres, sobretot entre les sogres, com s´ha pogut veure avui en la presentació del seu llibre, acompanyat de Quim Nadal i de Marta Felip.

La figura controvertida de l´exalcalde de Figueres i exconseller del Costa Concòrdia, genera passions irracionals, que un servidor mai havia observat que succeís amb cap altre prohom polític, exceptuant potser Duran i Lleida. Només cal que el mencioni algú en una xarxa social per crear una cascada d´encesos i poc plaents comentaris. Ha tornat a passar avui quan s´han penjat a les xarxes fotos de l´acte de presentació del llibre. Automàticament han emergit desenes d´improperis enaltint els herois i mostrant un sol traïdor.

DIjous Perill públic

Al bar un home fa una arenga contra la sentència que condemna «només» a 4 anys un individu que, conduint borratxo, drogat i sense carnet, va matar una pobra noia a Fornells de la Selva, el gener de 2016. Diu que 4 anys no són res per a un assassí que, a més a més, en el judici es va mostrar desafiant i arrogant. Intueixo, per com ho explica, que l´home que es lamenta de l´escassa condemna era present en el judici.
La proximitat a casos violents com aquest i la visceralitat ens porten a desitjar càstigs extrems. La distància, en canvi, ens fa reflexionar sobre si, malgrat siguin quatre o deu anys, la presó evitarà que es torni a convertir en un perill públic quan surti de la presó. Les presons només serveixen per atenuar temporalment les nostres pors.

DIvendres Tírria a un llaç

En general no m´agraden els símbols i encara menys exhibir-los. Sempre he pensat que és donar massa pistes sobre tu. Però aquestes últimes hores m´han entrat ganes de penjar-me un llaç groc de tres pams en alguna solapa o tatuar-me´l al braç ara que ve l´estiu. El motiu és que el ministre del PP, Rafael Català, ha dit que als «peperos» els resulta ofensiu. Els molesta com una morena al cul i els treu de polleguera un llaç que es limita a reclamar la llibertat de la gent que estan injustament en presó preventiva.

La dreta avinagrada que representa el PP és agressiva i intimidatòria. Una màquina d´assenyalar tots aquells que no combreguen amb el seu despotisme. El PP va demostrar l´1 d´octubre que agredeix tot el que no entén. Ara li ha posat la diana al llaç groc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook