15 de abril de 2018
15.04.2018
DIARI DE SESSIONS

Foc i cendres

15.04.2018 | 06:30
Foc i cendres

Síria
Bombardejar Síria no solucionarà els problemes. No acabarà amb la guerra civil de més de sis anys ni amb la dictadura de Bashar al-Assad. Només servirà per produir una escalada a la regió i una possible confrontació entre blocs.
El que s´ha de fer és seguir la legalitat internacional i les resolucions de Nacions Unides. El president Trump ha tirat pel dret sense cap resolució de Nacions Unides, era previsible. Els britànics l´han seguit, també era previsible. Però la posició del president francès Emmanuel Macron potser servirà per descobrir els seus finançadors de la campanya electoral. Això que he escrit no deu ser políticament correcte. Però en poques setmanes les coses es veuran amb més clarividència.

Michael Ignatieff
He tingut el gran privilegi de compartir conversa i dinar amb un dels més lúcids intel·lectuals contemporanis, el pensador i antic polític canadenc Michael Ignatieff. Això ha estat possible gràcies a la convocatòria de l´Aspen Institute, una de les poques organitzacions que s´esforcen per posar al voltant d´una taula persones que pensem molt diferent.
He arribat a la cita amb el llibre Fuego y cenizas, d´Ignatieff, sota el braç perquè me´l dediqui. Un dels millors papers que he llegit sobre la política, les seves servituds, les seves grandeses, les seves misèries i el preu a pagar pel fracàs.
Ignatieff va ser un brillant intel·lectual captat per ser candidat a primer ministre del Canadà pel quasi sempre governant Partit Liberal. Va fracassar i va escriure un llibre honest que aboca les seves reflexions sobre la política. Alguna de les seves pàgines m´han quedat gravades a foc. I em diu al final de la conversa que ni intentem de convèncer els que pensen diferent i que no deixem d´exigir als que pensen diferent que es posin en la nostra pell.
Al final d´una setmana d´hiperventilació del govern del Partit Popular, les paraules em semblen d´un altre planeta. Però mai, mai, s´ha de renunciar a argumentar, mantenir posicions i enraonar. Quina bella paraula enraonar: raonar entre diferents. Aquesta paraula no existeix en altres idiomes.

Sort i ofensa
El ministre de Justícia del Regne d´Espanya ha dit en seu parlamentària que alguns diputats tenim la sort de poder lluir el llaç groc perquè aquest llaç ofèn i perquè a Espanya no hi ha presos polítics. Ho ha dit durant la sessió de control, d´una sola glopada, amb mala llet.
La pregunta que ens fem és si ho portava pensat des de casa o si li ha sortit espontàniament. Que és el mateix que preguntar-se si hi ha una estratègia predeterminada de crimanilitzar-ho tot i crear el relat de la violència a Catalunya, o no.
La resposta del ministre Rafael Catalá ha tingut un gran impacte. Alguns que tenien el llaç a la butxaca ara se l´han posat. En tot cas, aquesta serà una situació llarga, que va per llarg.

Una calendari endimoniat
M´han entrevistat al Correo Vasco, el diari més llegit al País Basc. M´han demanat si el PNB ens acompanyava en el moment polític català. Els he dit que molt i molt més del que se sap. Després m´han preguntat sobre un possible suport als pressupostos de l´Estat mentre estigui en vigor l´aplicació de l´article 155 de la Constitució Espanyola, que intervé l´autonomia catalana. Els he dit que s´han d´integrar tots els elements d´un calendari endimoniat.
El 26 d´abril es votaran les esmenes a la totalitat del projecte de pressupostos, el 22 de maig és l´últim dia per formar govern a Catalunya abans de convocar noves eleccions. I el 24 de maig és el dia que té el PNB per tombar els pressupostos.
Convé posar la mirada en el 24 de maig més que en la votacio del 26 d´abril. Suposo que la direcció del PNB s´hi està trencant les banyes per argumentar bé aquest calendari davant l´opinió pública. En part, aquí s´hi juga la partida de quant més durarà el govern actual abans del seriós possible èxit d´una victòria dels taronges en unes eleccions generals. De mal a pitjor. Per quan?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook