15 de abril de 2018
15.04.2018

ICETA «EL CONCILIADOR»

15.04.2018 | 06:30

Som moltes les persones que no entenem com algú que talla quatre carreteres, aixeca les barreres d´un peatge o posa creus a la platja de Cadaqués sigui titllat i acusat per un delicte de terrorisme. Però és important entendre el perquè; fa tres anys, Coscubiela feia una intervenció al congrés dels diputats, referint-se a una esmena presentada per CiU sobre la proposició de llei orgànica que modificava la llei del 1995 del codi penal en matèria de delictes de terrorisme, on deia textualment això: «Espero que votin en contra de la seva esmena perquè si no qualsevol dia us l´aplicaran a vosaltres». CiU es va abstenir i la reforma amb els articles del CP que estan aplicant ara als CDR va tirar endavant. Coscubiela tenia raó. Hem arribat a un punt on alguns creiem que és hora d´afrontar aquestes injustícies i que per fer-ho cal formar govern. Dintre d´aquests, ens trobem molts dels que no compartim la idea del procés ni la independència. Esgotat per diferents motius el full de ruta –inicial– independentista, cal trobar una majoria transversal per trobar consensos amplis per avançar. Això no significa que els que ho creuen han de renunciar a la idea de crear la república Catalana però, si més no, de fer-ho per una altra via i així intentar trobar una majoria social que ara no hi ha.
Quan, al ple d´investidura d´en Jordi Turull, Miquel Iceta, en un to conciliador, deia que feia falta buscar altres camins i començar a treballar per a tots els catalans, molta gent se sentia identificada amb les seves paraules i en la seva manera de dir-ho. En aquests moments fa falta conciliació en la paraula i projectes amplis en els fets. Sense deixar interiorment les ideologies, cal aparcar-les per un moment i començar a entendre que el que està fent l´estat és perillosament equivocat com de la mateixa manera ho és intentar tirar endavant un procés constituent que només compta amb la meitat de la població.
Potser és el moment que personalitats de diferents àmbits, partits i idees que tinguin la voluntat de trobar solucions s´asseguin per tal de recosir la societat i proposar quelcom que sedueixi gran part de la societat catalana. Sense anul·lar els seus principis. Per fer-ho cal alçada política, molta voluntat i sobretot deixar de fer «política basura» basada en el fanatisme i la ximplesa dels titulars buscats amb un tuit. Per aquest motiu cal dir la veritat i saber d´on ve tot (per això la meva referència al fet del congrés dels diputats a l´any 2015).
Com va dir Iceta, és important saber cap a on enfoquem la política catalana i, si convé, canviar el paradigma actual. Ens hi trobarem molts, independentistes o no, que estem en contra que diversos polítics estiguin a la presó, d´algunes actuacions policials o de la visió del problema –fortament cegada– que té el govern espanyol. Alguns creiem que començant per Catalunya podem treballar per millorar el conjunt de l´estat i lluitar contra les injustícies en les quals vivim avui en dia. Sense oblidar que la democràcia, tot i els seus defectes, té unes normes de jocs que permeten fer-ho. Tinc constància que hi ha molts independentistes que hi estan d´acord; de fet, sembla que el pla d´alguns partits ha canviat per inclinar-se cap a la idea de trobar aquesta majoria transversal que canviï l´statu quo de forma real i no simbòlica, que per a l´únic que serveix és per crear frustració.
Dintre de tots els partits, menys el Partit Popular, hi ha persones disposades a fer-ho sense tirar per la borda els seus projectes. Canviar el full de ruta no significa canviar les metes que un té, significa ser conscient, realista i empàtic amb la situació que estem arrossegant des de fa diversos anys. Calen polítics conciliadors com ho està sent darrerament Tardà, d´ERC, gent de Junts per Catalunya i com ho va ser Iceta «El conciliador» fa unes setmanes al Parlament de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook