15 de abril de 2018
15.04.2018

Testosterona

15.04.2018 | 06:30

Si l´Estat espanyol tingués un govern fort i amb les idees clares, que per pensar utilitzés les neurones en lloc de la testosterona, l´independentisme català estaria submergit en una depressió de cavall, mentre el catalanisme possibilista, la blasmada tercera via, s´aniria obrint camí. Però és feble i té la clepsa plena d´hormones.
Un govern mogut pel sentit de l´eficàcia no hauria carregat contra les urnes de l´1 d´octubre. Hauria anunciat els dies anteriors que, fos quin fos el resultat, no pensava fer-ne cas. I hauria instat el Tribunal Constitucional a engegar un procediment per suspendre dels seus càrrecs els convocants. Res de tancar-los a la presó i llançar la clau. Si de cas, un procés per desobediència que acaba en inhabilitacions i multes econòmiques.
Un govern sense complexos d´inferioritat hauria donat per bona la resposta literària de Puigdemont a la pregunta: «ha proclamat o no la república?». Hauria anunciat, ple de joia: «ha contestat que no!», i s´hauria apuntat la victòria amb una declaració del tipus «no hi ha república, era tot comèdia».
Un govern segur d´ell mateix hauria esbossat un somriure el dia 27 d´octubre, aquella tarda trista de la república sense convicció. Hauria dit: «A veure què fan demà». I ja sabem que l´endemà no hauria passat res, perquè hi havia molt poca cosa preparada de tot el que es necessita per tirar endavant una independència unilateral. Ni tan sols la complicitat de la majoria de funcionaris no estava garantida. «Com un ganivet calent a la mantega» va entrar el 155 als departaments, segons els encar­regats d´aplicar-lo.
Si la Generalitat hagués insistit a aplicar la Llei de Transitorietat, un Govern espanyol d´altura hauria anat avisant la població que fer cas a les noves normes no eximia de complir les antigues. Per exemple, a l´hora de pagar els impostos o atendre els requeriments dels tribunals. A veure quants catalans haurien desafiat patriòticament Montoro, i quants haurien fet cas omís de la nova agència tributaria catalana.
Una proclamació de la república que no portés enlloc hauria fet miques la precària unitat del projecte republicà, hauria enterrat el full de ruta i hauria desmobilitzat la bona gent desencisada. Però el govern espanyol, feble, acomplexat, esporuguit pels talibans de la unitat, s´ha estimat més nodrir l´independentisme amb l´aliment de la repressió i la humiliació. Que llestos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook