Insensibilitat
Isabel Álvarez Octavio de Toledo banyoles
Recordo que a la meva escola, de tant en tant, les monges, posaven a sobre de la seva taula un cap de nen amb un forat a la part de dalt, perquè, després d´explicar-nos la gran misèria que patia el país i els nens xinesos, hi tiréssim una almoina.
Jo no sé bé què m´impressionava més, si el forat del cap o les grans misèries que patien (lluny de pensar en la gran potència econòmica que té actualment aquest país).
Ara als nens no els impressiona res. L´altre dia, una meva amiga que viu a Pozuelo, una urbanització de Madrid, m´explicava que va arribar un motorista i va disparar set trets a un senyor que portava el nen a l´escola. El pare va morir crivellat, i la mainada que hi havia a l´entrada i pel carrer de l´escola, en lloc de plorar, abraçar l´orfe o desmaiar-se, van treure els mòbils i filmaven el succés.
Què passa amb els nostres nens? ¿Estan saturats de les crueltats i misèries que ens mostra cada dia la TV, com els darrers bombardejos amb armes químiques a Síria que, els han deixat insensibles?
Si és així, fa molta pena i és molt preocupant.
Un país de pandereta
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Ja fa temps que en tenia tot el caire,però ara han vessat el got que era ple d´aigua!
A veure: Un país on els jutges amb odi i perversió persegueixen persones atribuint-los delictes que en els seus somnis oníris i de grandesa han somniat, suposo que pel seu gaudi personal!
Un país on admeten que es pugui lluir un títol sense haver ni assistit a classe ni examinat i es trobin excuses perquè la tal mentidera segueixi en el govern. Si al final dimiteix no serà pels fantasmes que encara abracen la facinerosa.
Un país que manté empresonades persones innocents per idees polítiques per defensar el seu poble i a més atribuint-los delictes que comporten molts anys de presó i evidentment no han comès i premien els violents!
Un país que manté uns «Reis»? que són una càrrega econòmica i al cim generen escenes com les vistes fa poc.
Un país on els veritables lladres corren pel carrer i quan els jutgen, si ho fan, els delictes ja han prescrit.
Un país que no protegeix ni els jubilats, ni les necessitats socials, que paga sous de misèria i moltes famílies ho passen fatal, tampoc atén molta gent gran ni nens que pateixen gana ni a gent sense sostre i on ells els grans manaires i els seus acòlits tenen uns sous d´escàndol.
Un país que gasta més en armament que en cultura i persegueix les llengües autòctones que el poble senzill estima.
Un país que persegueix una persona que fou un veritable heroi en un atac terrorista a Barcelona i el vol empresonar!
Un país on sobren alts càrrecs (ben inútils la majoria) amb sous d´escàndol, gens de feina i jubilacions d´or.
Podria seguir i seguir perquè com he demostrat, penso, només es valora la picardia, fer la pilota i ser cec davant fets que ofenen els que aimem la pau, la intel·ligència, el saber fer i l´estimació vers el proïsme.
Carta a la sra.
Pilar Rahola
Chej Ayad Kerrum sils
No li escric per recriminar-li el seu canvi radical, passant de presidenta d´Esquerra Republicana a simpatitzant de Convergència (actual PDeCAT), si no per manifestar-li la meva preocupació per la seva conducta islamofòbica. Després d´haver llegit un article seu on vostè feia crida internacional en defensa de les minories cristianes que es troben en situació de persecució en països musulmans, m´agradaria recordar-li, en primer lloc, que el món era més segur abans de les guerres que van protagonitzar l'administració dels Estats Units i altres països europeus contra territoris musulmans, enfrontament que ha provocat fins ara la mort a milers de infants, la destrucció dels seus domicilis i la matança dels seus familiars, amb l´única finalitat de controlar el seu petroli. En segon lloc m´agradaria fer-li notar que malgrat que soc d´un país musulmà, tinc la ment molt més oberta i èticament més correcta que vostè, perquè soc contrari a qualsevol persecució i violència contra cap ciutadà o ciutadana de qualsevol religió i ètnia. En tercer lloc, li demanaria com a mare i cristiana que denuncïi l´última massacre protagonitzada per l´exèrcit dels seus amics incondicionals israelians contra la població massacrada palestina i l´ocupació del seu territori, que fins ara ha deixat més de 16 víctimes mortals i 1.500 ferits.
Ah, aprofito aquest mitjà per manifestar la meva admiració per les organitzacions, personalitats i persones jueves contràries a la destrucció de Palestina i favorables a les resolucions de l´ONU. Visca la pau i la solitaritat arreu del món.
