L Audiència Provincial de Terol va dictar una important sentència el dia 5 d´abril que tracta sobre un supòsit típic d´explotació laboral que genera responsabilitats tant de caràcter administratiu com penals, i que des del punt de vista social demostra que en ple segle XXI encara hi ha situacions laborals que haurien d´estar completament erradicades però que malauradament no és així. La seva lectura m´ha animat a redactar aquest article.

Els fets provats en la sentència són clars i contundents respecte a l´explotació laboral de cinc treballadors extracomunitaris, i a més un d´ells es trobava indocumentat per no disposar d´autorització de residència i treball a Espanya i existir una resolució d´expulsió de la Delegació del Govern a Madrid.

Es tractava de la contractació (regular per a quatre, irregular per un, per les raons ja exposades) per part d´un empresari, de nacionalitat xinesa, per realitzar treballs de paleta. Doncs bé, en primer lloc, la contractació formalitzada a temps parcial es convertia en la realitat quotidiana en jornada a temps complet. En segon terme, els treballadors s´allotjaven a l´obra on prestaven els seus serveis, dormint «en uns matalassos tirats sobre el terra en unes penoses condicions de falta d´higiene i salubritat». Tercer, els treballadors no disposaven d´informació, i menys de formació, alguna sobre els riscos derivats del seu treball, i només disposaven d´unes botes per fer-ho, a la qual cosa s´unia, finalment, la inexistència d´un pla de seguretat i salut en el treball i també de reconeixements mèdics dels esmentats treballadors.

Després de l´actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i l´aixecament de les corresponents actes per infracció de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, l´autoritat administrativa laboral va imposar una multa de 48.576 euros per haver incorregut l´empresari en tres infraccions greus tipificades en l´art. 12 (apartats 1 a, 8 i 23 a) de la Llei sobre infraccions i sancions en l´ordre social. Alhora, com a conseqüència de la prestació de serveis per un treballador indocumentat, la Subdelegació del Govern a Terol va imposar una multa a l´ocupador de 10.308,90 euros, a l´empara del que disposa l´art. 54.1 d) de la Llei Orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que tipifica com a infracció molt greu «La contractació de treballadors estrangers sense haver obtingut amb caràcter previ la corresponent autorització de residència i treball, fa incórrer en una infracció per cada un dels treballadors estrangers ocupats, sempre que el fet no constitueixi delicte».

Per a la Sala, els fets provats suposen un delicte contra els drets dels treballadors tipificat a l´art. 311 del Codi Penal, que castiga amb les penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos, entre d´altres supòsits «Els que, mitjançant engany o abús de situació de necessitat, imposin als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual». És clar i evident que l´actuació empresarial va infringir la normativa laboral i de Seguretat Social, per vulneració dels drets dels treballadors en matèria de treball a temps parcial, condicions de seguretat i salut en el treball, i cobertura en l´àmbit de la Seguretat social.

La sentència procedeix primerament a una anàlisi doctrinal, evidentment amb indubtable aplicació posterior al cas concret, sobre els termes utilitzats en el citat art. 311 del CP i la seva interpretació.

La imposició es refereix al resultat obtingut amb la decisió empresarial, sense importar com s´hagi pogut aconseguir l´«acceptació», formalment existent però que realment no ho és per l´engany o la situació de necessitat en què es troba la part treballadora, i molt més en el supòsit litigiós, en el qual es tractava de cinc persones de nacionalitat xinesa que desconeixien l´idioma espanyol i les normes laborals aplicables, tant legal com convencionalment, a l´activitat que anaven a desenvolupar.

Em sembla rellevant destacar la relació que efectua la sentència entre la vulneració de drets laborals amb transcendència penal i les condicions reals del mercat de treball en el qual pot produir-se tal vulneració, acudint a la vinculació que existeix en moltes ocasions entre aquell i la situació de necessitat del treballador (aturat, en recerca de millor ocupació, prestant serveis en situació irregular ...), i posant de manifest que la doctrina ha destacat que «no cal exigir un comportament maliciós perquè el mercat de treball ja genera un desequilibri objectiu entre assalariat i empresari, del qual aquest es preval quan vol imposar condicions il·legals, perquè ningú pacta per sota dels mínims irrenunciables si no s´està constret a fer-ho».

Pel que fa al perjudici material o efectiu que provoca la conducta de l´ocupador, només cal que s´infringeixi el marc normatiu i que el perjudici es produís si no hi ha una «intervenció jurídica de correcció», sent així doncs que la consumació del delicte és prèvia i no requereix que l´actuació delictiva provoqui tots els seus efectes lesius. S´arriba a aquesta conclusió per tractar-se la vulneració produïda d´un delicte de resultat tallat, és a dir «aquells en què l´autor fa alguna cosa perquè produeixin conseqüències posteriors». És també un delicte de consumació instantània, perfeccionat per la imposició de condicions contràries a dret i que perdurarà mentre es mantinguin aquestes.

Després de l´anàlisi doctrinal, la translació al cas concret enjudiciat porta la Sala a l´afirmació d´haver-se produït una situació laboral, un règim de treball «que suposava en la pràctica la privació dels seus (dels treballadors) drets laborals més elementals», per la defraudació que ha provocat el seu incompliment tant per als treballadors com per a l´erari públic.

Concloc. De vegades sembla que no estiguem al segle XXI i que les relacions laborals hagin retrocedit molts anys enrere en el temps. La denúncia de l´explotació laboral pura i dura continua sent necessària per a la seva erradicació.