En el banc de la plaça, quatre subsaharians riuen, com si fossin bojos. Descollonant-se, amb alegria primaveral. Un d'ells, una mica més i cau. A tres metres d'ells, dos sud-americans es miren l'escena com si veiessin una història d'ovnis explicada per l' Íker Jiménez. Com si en tota la seva vida no haguessin vist mai ningú passar-s'ho tan bé. La felicitat té això, que incomoda la gent que no té l'oportunitat de ser feliç amb la mateixa intensitat.

Passen uns xinesos vestits de treballadors d'obra, amb pantalons grocs. Obres Pepet, diu la samarreta. Obres Pepet s'ha obert al mercat asiàtic. A la plaça, juguen els nens, de desenes d'orígens familiars, amb ritme mecànic. Un pèl trist. Com si algú els obligués a voler ser Messi i Ronaldo. Més enllà, en els baixos de l'edifici, els pisos anunciats per la immobiliària sembla que hagin fet un viatge en el temps, i tinguin els preus del 2007. Una persona consulta les cartel·les, amb sorpresa. Més enllà, una ikurriña tapa una finestra; com si als habitants del pis els importés més el símbol que no pas que els entri llum. La metàfora dels temps actuals.

Passen dos adolescents. La noia duu un xandall del Bayern de Munic. El company, una samarreta negra Armani. Si la mires bé, es llegeix: Ermani. Tots dos riuen. La felicitat neix i s'expandeix dins de cadascú de nosaltres. Té a veure, o no té veure, amb els diners que tenim; amb els béns que posseïm, amb la mala o bona gent que ens envolta. Té a veure amb les aspiracions, amb allò que volem ser i no som. La felicitat, com l'infern o la temptació del mal, viu dins nostre, com el foc intens o apaivagat que ens omple l'ànima d'esperança o dolor. La felicitat és una moneda a l'aire que encara no cau. És l'oportunitat; l'esguard furtiu de la noia que coincideix amb el teu, una fracció de segon. La felicitat ets tu; o puc ser jo. És un plat de cargols que hi canten els àngels. És una bona conversa en un mar d'ampolles de cervesa, de vidre, comme il faut. La felicitat és coincidir amb tu en tots els aspectes, sent del tot oposat. És no parlar de política ni un segon, perquè ni tu ni jo guanyem amb les lluites de poder. Hi perdem tots. La felicitat és allò indefinible, que ens acarona i ens fa créixer, que ens fa llevar-nos cada matí, malgrat la realitat. La felicitat és la guspira que encara escalfa, dins nostre, de quan érem infants. I els pares, tan guapos i valents, ens cuidaven i protegien dels monstres de la nit, que viuen sota el llit.