Posem que s'inaugurés un servei municipal per matar gent amb només prémer un botó. El botó estaria a l'interior d'unes cabines semblants a la dels caixers automàtics, repartides per totes les ciutats i pobles d'Espanya. Tancat en una de les més properes al teu domicili, triaries a través d'una pantalla tàctil la persona a qui hauries decidit eliminar per accionar a continuació un interruptor que li produiria la mort allà on es trobés: al metro, a l'autobús, a la seva cuina, fent una classe de màster a la facultat o comprant un pollastre en el mercat. La persona seleccionada es desplomaria enmig de l'acció que es trobés executant i els facultatius del servei d'urgències només podrien certificar la seva mort. Naturalment, ningú coneixeria la identitat de l'autor del crim, ni tan sols quedarien a la màquina rastres de les seves empremtes dactilars o del seu ADN, en el cas que hagués tossit. Quanta gent acabaria d'aquesta manera amb el seu pare, amb la seva mare, amb un germà de l'ànima, amb un polític, amb un professor de Llengua o Matemàtiques, amb un veí?
Hi hauria cues quilomètriques per accedir a aquestes cabines des de les quals matar a distància de manera legal, sense tacar-se les mans, tot i que les cues anirien de pressa perquè molts dels seus components caurien fulminats abans que els hagués arribat el torn, assassinats des d'una cabina qualsevol d'un altre barri o d'una altra ciutat. En realitat, serien molt pocs els que arribessin a temps de matar el seu cunyat perquè aquest sens dubte se'ls hauria avançat. La carnisseria seria històrica. En les primeres 24 hores mitja Espanya s'hauria carregat l'altra mitja i la mitja restant s'apressaria a dividir-se en dues meitats disposades a liquidar-se mútuament. I així de manera successiva fins que no quedés ningú. Si al final, de casualitat, en sobrevisqués un, se suïcidaria ipso facto en no tenir ningú a qui afusellar.
Pensava en això mentre em prenia el primer te del matí. Imaginava la quantitat de gent que a aquestes hores hauria acabat ja amb mi. Gent a la que potser ni tan sols conec. Personalment, si he de ser-los sincer, no faria ús d'aquest servei. Potser per mandra: no aguanto fer cues.
