Per si no ho saben: el competidor de Barcelona en la indústria editorial no és Madrid, sinó Mèxic DF (amb l'ajuda de la fira del llibre de Guadalajara). És normal: una potència atlàntica i una altra de mediterrània, com l'ànima doble d'Espanya, sempre he sostingut que ningú es diu, impunement, Nova Espanya (o Marca Hispànica: el nom, no fa la cosa, es limita a marcar-li un camí). Em va agradar que en vigílies de Sant Jordi (que, per cert, també és el dia d'Aragó i de Castella-Lleó), que llavors, dic, l'anglès i espanyol John Carlin publiqués a La Vanguardia un al·legat a favor de la celebració de les nostres victòries: Espanya, i la major part del món amb ella, viu millor, més, més sans i lliures i amb menys guerres que en qualsevol altre temps passat.

Si vostès llegeixen això en el dia previst, serà senyal que hem superat l'abisme d'aniquilació a què ens havia condemnat el profeta i numeròleg David Meade, que va anunciar la fi del món per al 23A. La veritat és que llegeixo l'horari de signatura de llibres per sant Jordi d'autors que em són familiars com Màrius Serra o Llúcia Ramis (estic llegint la seva novel·la Les possessions) i sembla que, en efecte, s'acabava el món i calia aprofitar els últims minuts promocionals. O es tractava d'un horari d'autobusos: una hora per a cada llibreria.

Sant Jordi mata el drac, que també és una forma de dir que el controla o subjecta. Aquest és el treball de la literatura, fins i tot de la informació: sotmetre el caos informe de violència i cobdícia a esquemes explicatius o a faules que atrapin l'oient, encara que no estigui del tot segur que els monstres no s'hagin instal·lat sota el llit. Estupenda metàfora la del drac: poder i abús. A veure si entre la independència unilateral i la Guàrdia Civil algú traça un camí transitable. Per sant Jordi!