Jacint Verdaguer és un dels grans caminadors que ha tingut el país. Després han vingut altres caminadors i altres excursionistes i, com que la memòria és curta, alguns dels llibres que va escriure ara són introbables. Els viatges que va fer acaben traient el nas per tota la seva obra, però és a Excursions i viatges on s'explicita la procacitat observadora, la curiositat atrevida i la capacitat de narració. Verdaguer explica coses sensacionals perquè sempre mirava de parlar amb la gent, s'hi barrejava i n'aprenia. Lluny, doncs, de la vanitat trivial que ens envolta. Com que Verdaguer viatjava sovint amb la companyia naviliera del marquès de Comillas, el seu mecenes, per dir-ho així, va conèixer molt de món. El marquès, Antonio López i López, un indiano d'orígens humils enriquit a Cuba, és el del monument a Barcelona que ja no podran veure perquè l'ajuntament el va retirar fa poc. Un bon text explicatiu hauria permès entendre les llums i les ombres del personatge, que són les llums i les ombres que totes les persones, totes les èpoques i tots els països arrosseguen.
De viatge pel nord d'Àfrica, Verdaguer va fer aturada a la ciutat d'Alger. « Per aquells carrers, camps i camins, un se pot dirigir en català a tots los noys u homes espanyols, ab la seguretat de que en català respondran; en català d'Alacant, suau y falaguer com los ayres d'Andalusia, o en català de Mahó, grave y ressonant com les onades del golf de Lyó». Havia sortit de Barcelona el 5 de març de 1883. Un dels descendents d'aquelles menorquines d'Alger « que van a cercar a l'Àfrica lo pa y la protecció que no tròban en la mare pàtria» va ser Albert Camus, que tan implicat es va sentir en mirar d'entendre la complexitat de la condició humana. «Tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme», va escriure Camus.
