30 de abril de 2018
30.04.2018

PÈRDUA DE DRETS LABORALS

30.04.2018 | 00:09

Mals temps corren respecte al que són o han estat els drets laborals dels treballadors. I no es tracta només dels drets dels que treballen, sinó dels que es troben en la lamentable situació d´atur, o de les persones que després d´un llarg historial laboral són perceptors de la corresponent pensió de jubilació o d´invalidesa. Per a tots ells s´ha anat reduint, en els últims anys, el nivell retributiu, vinculat sempre a les cotitzacions efectuades en la seva vida laboral activa.
Avui dia sembla història passada, i fins i tot una barbaritat, parlar de fixesa en el lloc de treball, com si això anés contra el progrés i el lliure mercat de treball. Abans se seguia el criteri, de sentit comú i de raonabilitat, que a una funció o treball necessari i permanent li correspon un contracte de treball indefinit i fix. Sembla també que ha passat a la història la figura de la cessió il·legal de treballadors/treballadores, havent-se convertit en una figura habitual a l´economia actual, que s´ha assumit com si fos absolutament normal. Els treballs per hores o dies, l´acceptació de les anomalies o excepcions com si fossin la regla habitual: treballs precaris, contractes temporals, períodes de prova irracionals... és el pa de cada dia. I a callar.
Hi ha un aspecte que ha passat a molta gent per alt. El Reial Decret Llei 2/2015 de 23 d´octubre, anomenat l´Estatut dels Treballadors, fixa a l´article 60.2 que respecte als treballadors, les faltes lleus prescriuen als 10 dies, les greus, als 20 dies, i les molt greus als 60 dies a partir de la data en què l´empresa hagi tingut coneixement de la seva comissió, i en tot cas, als 6 mesos d´haver-se comès. Doncs bé, pel que fa als treballadors de les administracions i organismes públics, el RDL 5/2015 de 30 d´octubre, o anomenat Estatut Bàsic de l´Empleat Públic, les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, las greus als dos anys i les lleus als sis mesos. És un canvi copernicà, que no ha tingut massa ressò ni contestació, i que atorga un privilegi a les administracions en base a la reducció dels drets dels seus empleats treballadors. Que quedi constància, en la celebració d´aquest primer de maig, que en altres temps tant havia contribuït a la defensa dels drets dels treballadors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook