El primer problema de l' Anna Gabriel va ser creure's que en Puigdemont era un exiliat. Jo l'entenc, pobra Anna. Ella aquí, mirant d'arribar a final de mes, i TV3 anomenant cada dia «exiliat» en Puigdemont, mentre ofereix imatges dels seus sopars, les seves sortides a l'òpera, i el seu palauet de Waterloo, tot plegat sense vinclar l'esquena ni de casualitat. «Coi, això de ser exiliat pinta bé», es va dir la diputada de la CUP. Així que es va tallar els cabells, es va vestir bé, i es va plantar a Suïssa, que posats a fer vida d'exiliat, millor fer-ho on hi ha pistes d'esquí, balnearis i jet-set de tot el món, i no a la trista Bèlgica dels musclos amb patates fregides.

El segon problema de l'Anna Gabriel ha sigut no trobar feina a Suïssa, on la vida no és precisament barata. Aclarim-ho: no troba la feina que ella creu que mereix, o sigui ben retribuïda i descansada, a poder ser en alguna universitat. Suïssa, que ha sigut terra tradicionalment d'exili des de líders de la comuna de París a perseguits pel nazisme-, ha vist com homes i dones revolucionaris -de debò, no com la Gabriel- i amb talent -de debò, no com la Gabriel- hi treballaven arreglant sabates, ajudant flequers o fent de pagesos, però sempre amb dignitat, no com la Gabriel. El mateix Bertolt Brecht hi va malviure en circumstàncies precàries, sense tenir res més que la seva vella màquina d'escriure, que traginava a tot arreu. La Gabriel, cabellera al vent, look de pija helvètica, prefereix fer el pena i demanar diners als catalans, abans que embrutar-se les mans. És el que té ser exiliat de business class, que no et conformes amb qualsevol cosa.

El tercer problema de la Gabriel és que ha cregut que la recopilació dels seus discursos (!!) en un llibre ( I parlarem de la vida!, es diu la cosa), pot reportar-li algun guany. Sort que els seus companys, que saben que els pensaments de la Gabriel no interessen ni els seus familiars més propers, segurament ni a ella mateixa, han organitzat un concert benèfic aquest cap de setmana, la recaptació del qual ha de permetre que tan il·lustre exiliada continuï fent la vida que ha dut fins ara a Suïssa, que es resumeix en la bonica expressió italiana de dolce far niente.

La Gabriel encara no sap que no és ningú. Quan se n'adoni, serà el seu quart problema, però el principal.