01 de maig de 2018
01.05.2018

Les limitacions de la universitat

01.05.2018 | 00:18

La universitat és la institució principal en la generació i la transmissió de coneixement. Té un paper molt rellevant perquè el coneixement és el recurs de referència. Les universitats haurien de ser les entitats privilegiades en els estats que pivoten sobre el coneixement, o sigui, els punters, tal com donaven a entendre a Natural Capitalism (1999) Amory i Hunter Lovins i Paul Hawken. Aquest extrem requereix destinar-hi més fons i augmentar-ne la pressió perquè se n'incrementi el rendiment. La docència i la recerca són les funcions primordials de la universitat. Ambdues estan estretament relacionades: sense una bona formació és complicat arribar a tenir investigadors brillants, i sense una recerca de gran abast i profunditat no es pot oferir una instrucció òptima. La docència universitària és la continuació del sistema educatiu regular. A les facultats, deien Adrià Aldomà i Albert Barqué a la revista Idees (2014), es transmeten i circulen els coneixements més avançats que tenim sobre el món, però, sobretot, es formen els individus per realitzar tasques d'una notable exigència cognitiva. Com en l'educació regular, la universitat ha de posar èmfasi en el perfeccionament d'habilitats com el pensament crític, l'anàlisi d'informació, la resolució de problemes, l'autoaprenentatge i la creativitat. Sense refinar aquestes habilitats, no tindrem subjectes que excel·leixin en llocs de treball d'alt valor afegit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook