Avui és una jornada d'homenatge als Màrtirs de Chicago, sindicalistes anarquistes que van ser executats als EUA per participar a les mobilitzacions de lluita per aconseguir la jornada laboral de 8 hores, que van tenir el seu origen a la vaga iniciada l'1 de maig de 1886. A partir d'aleshores, aquest dia ha esdevingut una jornada reivindicativa dels drets dels treballadors arreu del món menys als EUA i Canadà, que es neguen a donar aquest reconeixement a la lluita obrera. Els fets van succeir en plena Revolució Industrial, a la segona ciutat en nombre d'habitants del país, on milers de treballadors en condicions laborals infrahumanes pretenien fer valer l'equació: «vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de descans». Els dies posteriors, centenars de milers de treballadors es van mobilitzar i la policia els va dispersar violentament, colpejant i torturant fins a la mort un nombre de manifestants que no s'ha pogut determinar. La majoria eren immigrants europeus: italians, espanyols, alemanys, irlandesos, russos, polonesos i d'altres països eslaus.

La mort de tots els treballadors no va ser en va. A finals de maig de 1886 diversos sectors patronals van accedir a atorgar la jornada de vuit hores i el mateix Engels, ideòleg del comunisme juntament amb Karl Marx, recollia aquest fet al prefaci de El Manifest Comunista, que va assentar les bases d'un concepte nou d'empresa vers els treballadors i la possessió dels mitjans de producció.

Han transcorregut 150 anys de la tragèdia i la falta d'empatia i de solidaritat continua instal·lada en les relacions humanes. Milions de persones, famílies senceres, migren cap a Europa i els EUA fugint de la misèria i ansiant el benestar dels ciutadans del primer món i, en canvi, el que troben és violència, rebuig i deportació. Avui és un bon dia per reflexionar.