Estic d'acord amb algunes de les reivindicacions que els estudiants universitaris van reclamar la setmana passada durant la jornada de vaga, però totalment en desacord amb la forma en què alguns les van reclamar. La vaga és un dret que un grup de hooligans van convertir en obligació en alguns centres. A la facultat de Dret, una barricada de contenidors i tanques impedia l'accés i la llibertat d'aquells que aquell dia volien entrar a l'edifici. Fa uns mesos, en una altra acció de protesta, la mateixa facultat es va despertar amb silicona als panys i plena de pintades. Una representant d'un dels sindicats d'estudiants convocants de l'aturada ho justificava amb aquestes surrealistes paraules: «Si no evitem que hi hagi classe, aleshores tot aquell que s'afegeix a la vaga queda oprimit». O sigui, per exercir el seu dret trepitgen els dels altres. Una actitud autoritària que va indignar el degà de la facultat i que va ser condemnada pel Consell d'Estudiants de la UdG en un comunicat. El rector de la universitat es va limitar a retuitejar-lo, però no va fer cap condemna pública; no fos cas que, com li va passar a algun antecessor seu, les barricades les posin al rectorat. Va utilitzar la tàctica Rajoy de qui dia passa any empeny. Amb els pressupostos de la universitat sembla fer el mateix: Quatre mesos després d'arribar al càrrec encara no se'n sap res.
