Molts de vostès tenen el disgust de conviure amb una persona tòxica, en el seu entorn. A la feina, aquestes persones fan que la teva tasca mai destaqui. Et sotmeten a greuges, menyspreus i atacs gratuïts. Obtenen plaer humiliant el company, i així es reafirmen elles mateixes. Si és un cap vostre, la sensació d'estar sotmès a una mena de joc de gat i la rata és fàcil de sentir. En el cas d'un company, aquests individus tenen un comportament divers: des d'aquells que ensenyen les cartes ràpid, i és fàcil defensar-se d'ells, fins a uns altres que són especialistes a apunyalar per l'esquena. En qualsevol cas, és una tortura conviure amb aquests elements.

A internet tenim una pluja de confessions de dones sotmeses a atacs sexuals, a l'hora de divertir-se, amb els amics o amb la família. La cadena de confessions és la reacció a la sentència polèmica d'uns agressors sexuals a Navarra. Aquest rosari de confessions de gent fins ara anònima, mostren una societat dominada encara pel múscul i la testosterona, lligada encara a la por del sexe femení, també de tants homes, a mostrar les agressions sofertes, a denunciar-les i trobar ajut i comprensió en la gent del voltant, sense ser vistos com algú que ha provocat ves a saber què, per ves a saber quins motius. I saben què? Les pràctiques d'un masclisme primari, violent, no semblen apagar-se al vell continent.

Les societats avui són multiculturals, i en la barreja de tradicions cal mantenir el respecte a uns valors que reclamem universals, d'igualtat d'oportunitats per a ambdós sexes, de respecte pels infants, de suport a les diferències, a les opcions sexuals i les maneres de veure el món. La realitat, tristament, no va per aquest camí. S'ha fet públic l'augment d'agressions sexuals a França, i a la regió de París, per exemple, aquestes augmenten gairebé un terç respecte a les dades anteriors. L'Europa que surt de la crisi com pot, amb moltes classes socials tocades i descontentes, és més intolerant i masclista, avui que ahir; que fa cinc anys? Cal tenir clara la certesa que necessitem no caure en pràctiques de discriminació superades, gràcies a la lluita de tants col·lectius oprimits, vexats i marginats al llarg de la història. Allò que disfrutem avui ho podem perdre si no ho valorem, si no lluitem per mantenir-ho i ampliem les llibertats socials.