02 de maig de 2018
02.05.2018

Cartes

02.05.2018 | 06:00

«Els del BI»
Marta Cassany girona
Tinc tres amigues que fan el Batxillerat Internacional i s´han passat tot el curs dient «haig de reduir paraules perquè els de BI ho volen més curt», «haig de fer-ho d´aquesta manera i no de l´altre perquè el de BI...». Anaven passant els dies i feien tot el que els del BI manaven, però ara que comencen els exàmens del Batxillerat Internacional totes s´han preguntat si realment val la pena continuar amb aquest estrès que han anat vivint durant el curs ja que just després d´aquests exàmens venen els de veritat, els finals, els que determinaran una nota molt important per al nostre futur.
Al cap i a la fi, si s´aprova el batxillerat internacional, serà un títol més que posaran al seu currículum però si no treus la nota necessària no podràs estudiar el que vols i potser val més la pena centrar-se en el que importa i no pas en treballs i exàmens que han fet que no donin el 100% amb el batxillerat nacional.
Tot i que han anat sempre amb un estrès constant, amb poques hores de son i segurament amb una mica l´aigua al coll, amb assignatures i treballs BI que no els serviran de res, però el que sí sé és que tot aquest estrès els ha donat una força i una constància increïble que ja ningú els podrà treure i que, gràcies a totes aquestes exigències que els han posat els del BI, triomfaran a la vida i seran les millors en la seva especialitat.


Primavera
Roser Juncà i Llurba Banyoles
Un dia i un altre he anat mirant els arbres, plataners d´ombra, que hi ha al davant de casa meva i, durant l´hivern, m´han semblat com una pila de fusta ben seca perfecte per encendre un bon foc. Avui, però, he vist sortir enmig de les branques resseques una petita fulla, tímida i verda. Era el miracle de cada primavera, i m´ha vingut al cap aquella cançó tan bonica que cantem en aquest temps Pasqual: «Quan pressentim,/veient la branca seca,/que malgrat tot l´ametller florirà,/ quan esperem /al cor de la nit crua,/la nostra alegria ningú/no ens la prendrà».


Per això hem
de marxar
miquel borrell sabater santa coloma de farners
Per això hem de marxar. Posar urnes: 25 anys de presó; violar una noia: 9 anys de presó. Vergonya, Espanya, vergonya! Espanya no és un país, ni una nació, ni un estat, és una malaltia, un tumor, una xacra, un «tenderete» on polítics corruptes, empresaris especuladors i jutges allunyats de la realitat s´ho munten per viure al seu aire, prescindint de tot i tothom. Ai Madrid! ja ho deia Víctor Balaguer al segle XIX: «Barcelona, sense palaus, és una ciutat; Madrid, sense palaus, és un poble». Vigileu, el problema de Catalunya (i d´Espanya) és Madrid, milers i milers de funcionaris, polítics, banquers, empresaris, registradors, secretaris, secretaris generals que viuen de la resta i no volen deixar la mamella. Ja ho denunciava el periodista Henry Buckley l´any 1933: «Madrid, una ciudad donde un millón de españoles viven a costa del resto del país.[...] No puede haber bienestar económico en España con un millón de seres en Madrid alimentándose improductivamente del escaso producto nacional». Cal dir que en la traducció del llibre al castellà aquesta frase no hi surt!


1 de maig femení
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Dimarts 1 de maig, capçaleres de manifestacions multitudinàries del Dia Internacional del Treballador de violeta reivindicatiu amb pancartes contra la sentència de la Manada: «No és abús, és violació», juntament amb les de millores salarials, pensions dignes i igualtat de les dones. S´ajunten les reivindicacions laborals amb les socials de totes les persones, però sobretot de les tractades pitjor: les dones. Continuen sent les dones. La sentència ho palesa. Les condicions laborals, també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook