03 de maig de 2018
03.05.2018

Allò normal

03.05.2018 | 06:57

Per què es considera més estrany trobar-se al metro amb una persona amb la qual has somiat que somiar una persona que et vas trobar al metro? Potser pel tipus de lògica administrada a l'«abans» i al «després». Pensem que el «després» és el somni, però la son va ser primer. Venim de la son. Som son convertida en vísceres i en pell. Potser els teus pares van copular mig adormits i mig adormit va caure l'òvul a l'úter de la teva mare i mig adormit el va penetrar l'espermatozoide del teu pare. I els diferents òrgans del teu cos, allà, a l'úter, més que fer-se, es van anar estirant, estirant els braços, les cames, les orelles, les parpelles, els llavis, l'intestí gros i el prim, el pàncrees, els pulmons, què sé jo. Nou mesos de desvetllament van donar lloc a aquest nen que brama en néixer perquè acaben de despertar-lo de forma violenta.

Quan diem que l'Univers s'expandeix, volem en realitat dir que es desperta de la son anterior al Big Bang. Des de llavors no fa altra cosa que estirar-se. Al principi va ser la son i, després de la son, aquesta vetlla permanent i estranya que anomenem vida en què ens trobem amb nosaltres mateixos com et trobes al metro amb algú amb qui has somiat la nit anterior. La trobada amb un mateix té una mica d'aterridora per allò casual i inversemblant. Hem estat segles somiant-nos primer i trobant-nos després a la manera com el mico va somiar l'home en el qual més tard es convertiria. No obstant això, creiem que per somiar-se cal trobar-se prèviament. Necessitem creure-ho perquè resulta més tranquil·litzador, perquè d'aquesta manera l'«abans» i el «després» adquireixen una lògica que sembla assenyada, quan en realitat és una bogeria.

De manera que dimarts vaig somiar amb una dona a la qual feia 30 o 40 anys que no veia. I quan dimecres ens vam trobar al metro li ho vaig dir. Li vaig dir: Vaig somiar amb tu ahir, fixa't, i avui coincidim en aquesta parada. I ella em va respondre molt seriosa que el normal no era això, que el normal hauria estat que la trobés abans de somiar-hi. El normal, em va dir, el normal, com si hi hagués una norma enmig d'aquest caos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook