Avui se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Una llibertat que es veu cada cop més amenaçada: segons l'informe anual de Reporters sense Fronteres, Noruega i Corea del Nord segueixen encapçalant i tancant el rànquing mundial en aquesta matèria; una classificació on Espanya ocupa el 31è lloc, dos llocs per sota del 2017 (l'organització ho atribueix a la tensió derivada de l'1-O i fets posteriors).
La falta d'independència és una de les principals preocupacions dels periodistes, segons diversos informes. Sovint, quan parlem de falta de llibertat de premsa, pensem en un polític trucant per telèfon, però la realitat és molt més subtil i adopta la forma de concessions de llicències, subvencions, insercions publicitàries, subscripcions... el poder polític té moltes maneres d'influir en la informació, i ho intenta fer de la manera menys evident possible. Un altre cas són les pressions econòmiques, derivades del fet que els mitjans cada cop depenen menys dels seus lectors (poc disposats a pagar per la informació) i més dels anunciants. Però hi ha encara una qüestió més preocupant: l'autocensura, que, en un context tan complicat com el que pateixen els mitjans, acaba essent un dels principals riscos. Que el Dia de la Llibertat de Premsa serveixi també per recordar-ho.
