05 de maig de 2018
05.05.2018

Aïllats: incomunicació «high-tech»

05.05.2018 | 07:37

El whatsapp i moltes altres aplicacions de missatgeria mòbil o de xarxes socials ens han canviat la vida, a aquestes altures de la revolució tecnològica en la qual ens trobem plenament immersos des de fa anys és absurd negar-ho. El que no queda tan clar és si la percepció de tot aquest progrés és positiva o no tant per a la majoria dels seus usuaris. Estarem d'acord a afirmar que sobre el paper representen un gran enginy, un nou avenç ideat per facilitar i afavorir la comunicació entre tots nosaltres, per acostar-nos més, cosa que està molt bé, però si ens aturem a pensar-les sense deixar-nos emportar per l'accelerat ritme de les nostres vides i pensem en totes les conseqüències reals, potser la conclusió no és tan benèvola. Mantenir-se contínuament connectats amb la gent, sigui de manera directa o indirecta, produeix un esgotament mental, una saturació psicològica que en molts casos és complicat de gestionar i que, a sobre, pot desembocar en el patiment de greus disfuncions emocionals com l'angoixa, la ira, poca capacitat per l'autocontrol o una tendència malaltissa a la possessió de l'altre, conductes que voregen –no ens enganyem– certs estadis psicòtics.

Davant d'aquest panorama, doncs, es fa summament necessari aprendre a fer un ús correcte i controlat, tant del mòbil com de les seves principals aplicacions, una formació que de fet hauria de ser obligada, sobretot entre els sectors més vulnerables emocionalment, com els menors, els més propensos a caure en el parany de la dependència. A l'hora de la veritat, però, hi ha molt poc de tot això, sobretot en l'àmbit educatiu, on les normatives al respecte varien segons el centre d'ensenyament, fet que provoca, alhora, un guirigall d'opinions diverses i contradictòries que aguditzen, encara més, un problema de difícil solució. La prohibició tampoc s'entén si, com sembla, per bé i per malament, estem condemnats a conviure amb tota aquesta nova modernitat comunicativa.

En definitiva, cada vegada tenim més eines pensades per millorar la nostra comunicació però, paradoxalment, cada vegada som més incapaços de fer-les servir de manera efectiva emocionalment parlant. Comença a ser fonamental, doncs, un manual d'instruccions de tota aquesta tecnologia 2.0 i 3.0, sense descartar, fins i tot, l'expedició d'un permís que acrediti uns coneixements bàsics d'ús, de la mateixa manera que ho fem per poder conduir un cotxe, una moto o un avió. Fa mesos, un petit grup de creadors audiovisuals vam abordar el tema amb la realització d'un petit i modest curtmetratge, la versió definitiva del qual porta per títol Aïllats, peça que podeu trobar fàcilment per internet i que us convido a veure i a repensar. La idea pot tenir la seva gràcia però en realitat no en té tanta. Si no hi posem remei, aviat acabarem reclosos, víctimes d'una absoluta i irreversible incomunicació. I que això no sigui el pas definitiu a la nostra autodestrucció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook