Els canvis socials són lents però el seu esclat és fulminant quan el poder no hi sintonitza. Aquesta és una de les diferències que separa els grans polítics dels simples gestors tacticistes d'eleccions i administracions. Els mecanismes de l'Estat espanyol es troben avui, bàsicament, en mans de la segona categoria, i per això les protestes i la desafecció es multipliquen.

El que podríem anomenar revolució feminista és un dels canvis més fonamentals del segle passat i d'aquest. Qui sap si no és el més important de tots, per la seva incidència en els conceptes bàsics de l'organització social. Només cal llegir les notícies per comprovar que està lluny d'assolir els seus objectius de plena emancipació i plena equiparació; hi està força lluny en alguns llocs del planeta i infinitament lluny, per desgràcia, en molts altres. Però que en indrets com el nostre hi ha hagut un canvi social radical es veu amb una simple comparació entre l'estat de coses de fa cent anys, o fins i tot cinquanta, i l'actual. Fa cent anys, per exemple, les democràcies més avançades empresonaven les sufragistes radicals. Ara es dicten lleis de paritat en les llistes electorals. Insuficient però rellevant.

Les concepcions més retrògrades han perdut terreny. Fa poques dècades eren majoritàries en la població masculina i acceptades per una part notable de la femenina, educada en aquests valors. Ara són minoritàries, però no han desaparegut, i al mateix temps un nombre cada més gran de dones, i també d'homes, estan disposats a plantar-hi cara. La intolerància cap a les expressions de la ideologia patriarcal s'ha disparat de forma espectacular. Els tòpics que pretenen justificar la superioritat d'un dels sexes provoquen cada cop més rebuig. Els troglodites estan desconcertats i a la defensiva.

La sentència de La Manada, accentuada pel vot particular d'un dels seus magistrats, ha estat l'espurna que ha fet esclatar el sentiment de manca de sintonia entre el canvi social en la qüestió dels drets de les dones i els esquemes en què es mou una part important de la judicatura. Només faltava que el president del TSJ navarrès parlés de «turba» per referir-se a les manifestants. Si governants, legisladors i tribunals no s'espavilen, seran radicalment desautoritzats pel moviment de la realitat social.

I aquest és només un dels aspectes en què els poders de l'Estat semblen orbitar en un planeta diferent del dels seus administrats.