Enmig d´un món convuls que es recargola entre ventades i tempestes imperfectes, lladres i jutges tocats de l´ala, de sobte, apareix una notícia que en aparença és menor: el Ministeri d´Agricultura concedeix dotze llicències per pescar corall vermell en aigües exteriors entre Arenys de Mar, al litoral del Maresme, i les costes davant de Begur. Un territori inclòs en la moratòria de la Generalitat que havia de durar nou anys. Era una limitació encaminada a evitar que Catalunya perdés les darreres colònies d´aquesta espècie. La decisió mostra com la suspensió del poder català ha ressuscitat, gràcies a la ràbia, una medusa de tentacles infinits i prenyats de verí. S´obvien els informes científics i els compromisos ministerials perquè el que cal és desballestar, sense cap vergonya, qualsevol política duta a terme per la Generalitat. A la medusa que ataca àmbits culturals com les escoles, els mossos, els alcaldes, els músics i els pallassos, i que fa temps que assetja la televisió i el teatre català, ara, a més, se li ofereix el banquet del fons submarí perquè el devori i el malmeti. La concessió de les llicències implica la desaparició total del corall i, és clar, engegar l´enèsima campanya per salvar el territori i el patrimoni natural de la costa del nostre país, ja que el govern espanyol actua en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea. Indefensió. Ajuntaments i associacions ecologistes han començat a treballar amb diferents entitats per evitar el desastre mediambiental que representa l´extracció del corall. Un ésser viu que tarda molt a créixer. La medusa és una bèstia insadollable que obeeix cegament la veu del seu amo a l´hora de complir amb l´antiga divisa de la terra cremada.
