Se'ns va presentar l'estiu de 2012. Era aquella parenta de la qual n'havíem sentit a parlar però que no se'ns va fer present fins que no la vam tenir a davant. La prima de risc ens va arribar exuberant, pujava fins als 650 punts i posava en perill tota la família unida per l'euro. La intervenció del governador del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va posar a règim la nostra «estimada» cosina. El diferencial amb el bo alemany, que és la referència que s'utilitza per definir el risc de la prima, s'ha situat recentment en 70 punts, deu vegades menys que fa sis anys. Alguns somiatruites van arribar a pronosticar que amb la proclamació de la independència de Catalunya, la prima de risc espanyola es dispararia i provocaria la fallida de tot el sistema. De moment, entre 2012 i 2017, les empreses espanyoles - entre les quals òbviament s'inclouen les catalanes- han reduït el seu deute en 300.000 milions d'euros. Les famílies, per la seva part, han estalviat uns 44.000 milions d'euros en una dècada. Uns 17.000 milions gràcies als baixos tipus d'interès i uns 26.000 milions més, gràcies la reducció del seu deute, que haurien anat a crèdit per a habitatge, però també al consum. I aquesta ha estat la sortida real de la crisi: la del senyor Mario Draghi apartant del nostre costat l'amenaça de la prima.