La notícia va passar una mica desapercebuda, als nostres mitjans: després de dos anys de posada en pràctica, el govern finlandès (conservador) anunciava la fi del seu programa pilot d´implantació d´una renda bàsica universal, l´avaluació del qual no es farà pública fins al 2019. No obstant això, el debat ja està instal·lat (hi ha experiments en la matèria en zones tan dispars com Kènia, Canadà, Califòrnia o l´Índia): és possible -i desitjable- la creació d´una renda bàsica per a tots els ciutadans, independentment dels seus ingressos?

Els defensors de la RBU (Renda Bàsica Universal) argüeixen dos factors, principalment: per supervivència (dret a tenir uns mínims de subsistència, que es faran cada vegada més necessaris davant els avenços de la robotització i la Intel·ligència Artificial en el mercat laboral) i eficiència (en lloc de tenir prestacions de tot tipus, amb els costos burocràtics que implica, la RBU ho reduiria tot a una única ajuda).

Curiosament, a més, la RBU té suports a l´esquerra (a Espanya l´ha defensat Podem, per exemple) i a la dreta (com alguns milionaris llibertaris nord-americans, concentrats a Silicon Valley).

No obstant això, els detractors veuen problemes. Al ja clàssic de que una ajuda d´aquest tipus podria desincentivar la recerca de feina, s´apunta també a la seva quantia: el ministeri d´Hisenda ha filtrat un informe sobre una hipotètica RBU a Espanya, i s´arriba a la conclusió que amb prou feines es podria abonar un màxim de 300 euros mensuals (cosa que beneficiaria els que ara no perceben ajuda de cap tipus, per no tenir-hi dret, però perjudicaria els qui sí que la reben -com els aturats de llarga durada). Hi haurà temps per reincidir en la qüestió, perquè el debat sobre la RBU ha vingut per quedar-se.