Carles Puigdemont va convocar els membres de JXCat a Berlín. Van arribar a la cita en un bus com un autèntic ramat que buscava el seu pastor. Fins i tot s´hi va colar algun alt càrrec de la Generalitat que, malgrat l´aplicació de l´article 155, no ha dimitit del seu càrrec. Ja se sap que el sou està per sobre la coherència política.

És quelcom inexplicable. Ni directors, ni secretaris, ni delegats han plegat de les conselleries, malgrat que els seus caps siguin a la presó o a l´estranger. Per tant, ningú no té pressa perquè tots continuen cobrant mensualment sous públics. Fins i tot aquells que no trepitgen el Parlament. Deu ser l´única feina en què es cobra la nòmina sense anar a treballar.

La reunió del grup parlamentari amb el seu cap de files va servir per prendre decisions que només serveixen per continuar provocant l´Estat. No hi ha interès a formar govern i abandonar el 155. Continuen apostant per Puigdemont i Jordi Sànchez quan cap dels dos pot optar a la presidència de la Generalitat. L´expresident és un provocador nat. Es comporta com un messiànic sense interès a afrontar els reptes que avui té plantejats Catalunya. Només li interessa mantenir-se viu políticament i continuar immers en un conflicte permanent.

És per això que es va assegurar una quinzena de llepacrestes a la llista per tal que no li portin la contrària. Li deuen l´escó, el salari, mentre li riuen les gràcies. No volen saber res dels partits i l´objectiu és fer miques el PDeCAT i ERC.

I prova d´això és que la mà dreta del president, Elsa Artadi, es va donar de baixa del PDeCAT abans d´encetar la campanya electoral. O que hagi sorgit el nom com a presidenciable d´Antoni Morral, exalcalde comunista de Cerdanyola del Vallès, que va governar el municipi en coalició amb el PP i que va tenir una relació molt turbulenta amb l´antiga CiU.

L´actitud intransigent de Puigdemont perjudica i molt els empresonats. I així mateix posa contra les cordes ERC que, malgrat renunciar a la unilateralitat, deambula sense rumb en el panorama polític català. Els de JxCat fins i tot s´han atrevit a proposar una data per a una hipotètica investidura del seu líder, la qual cosa és del tot impossible. Per cert, la data correspon al president del Parlament, al qual des de Berlín han enviat un caramel enverinat. Conviden Roger Torrent a desobeir el Tribunal Constitucional, la qual cosa li podria comportar la inhabilitació.

Tot plegat un joc de despropòsits en el qual intenta surar l´expresident amb l´aplaudiment dels seus acòlits, mentre el país continua sense govern i paralitzat. Ara la majoria parlamentària es treu de la màniga una llei de Presidència sense recorregut i repetint els errors de setembre i octubre passats.

Mentrestant des de Madrid s´ho continuen mirant de reüll. El Govern estatal no fa cap proposta mínimament engrescadora i deixa definitivament el conflicte a mans dels jutges. La caiguda electoral del PP a les enquestes, amanida amb l´ascens del grup d´Albert Rivera, no ajuda en res la resolució del conflicte. Els ciutadans, però, continuen fent la seva i per sort no cauen en la provocació de cap dels dos bàndols.

Són molt més intel·ligents que els polítics actuals.