Confesso que els premis Nobel són inintel·ligibles per a mi des del principi, i no només perquè el donessin a José Echegaray, que també. Fabriqui i vengui vostè dinamita amb fins civils, militars i, potser, eclesiàstics i després amb els beneficis doti uns guardons per a algunes arts i ciències: des del principi no comptaven ni la música (per la qual cosa va caler rescabalar Bob Dylan amb el de literatura), ni el teatre (potser perquè per aguantar una estrena escandinava cal berenar dues vegades). Diu l'escriptor Eslava Galán que les úniques arts que reconeix com a tals són la música i la cuina: les dues trafiquen amb substàncies fungibles. Com la dinamita, nascuda per esclatar.
El cas és que ara diuen que el Nobel de literatura podria no atorgar-se aquest any perquè un acadèmic suec el nom del qual no em dona la gana buscar a Google era lleuger de bragueta i n'assetjava unes i altres. Què deu tenir a veure un impol·lut sonet o un bona sinècdoque amb les lleugereses de la pixa? Què canten els poetes andalusos d'ara? Tampoc em sembla argument de pes que hi hagi grups de pressió a l'Acadèmia sueca i altres tripijocs, confessables o no, que afavoreixin aquest candidat o l'altre. El premi literari que estigui lliure d'intromissions i desviaments que tiri el primer reble (i que el compongui Alfonso Ussía).
Tot això em recorda al senyor Pulitzer, que va dedicar la seva vida a la postveritat i el periodisme groc i després va llegar la seva fortuna per premiar els bons reporters. Els premis Nobel es van ampliar cap a la pau i el seu contrari, l'economia, que és la guerra i no cap ciència, tret que es consideri ciència la quiromància o l'astrologia. Bé. Ara Donald Trump demana el Nobel de la Pau per no haver intercanviat míssils amb Kim Jong-un, és a dir per no haver apallissat al coreà per por d'esquitxar-se l'abric. Ja li van donar, precipitadament, a Barack Obama, que ho va aprofitar per obrir nous fronts a Líbia, Síria i algun altre lloc menor. Proposo que donin a Trump el Nobel de literatura: ningú ha fet més per la literatura liofilitzada i instantània de Twitter. Pura avantguarda.
