10 de maig de 2018
10.05.2018

República, autocrítica, canvi de rumb i nous objectius

10.05.2018 | 07:08

Els nostres polítics haurien de recórrer més a la Història. 1916, insurrecció de Pasqua a Dublín. El seu fracàs desperta el nacionalisme irlandès. Després d'una guerra basada en actes terroristes i de guerrilles, britànics i irlandesos signen l'any 1921 la pau i acorden la constitució de l'Estat Lliure d'Irlanda associat a la Corona Britànica. Després de superar la guerra civil entre republicans i partidaris de l'estat lliure, Irlanda inicia una etapa d'estabilitat que permet ampliar la base de l'independentisme que culmina el 1949 amb la proclamació de la República independent d'Irlanda. El 2011 i 2013, Irlanda va aparèixer en el setè lloc de les nacions més desenvolupades del món en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Així mateix, la república irlandesa està en els llocs més alts en matèria de llibertat econòmica, política i de premsa.

Exemple per a Catalunya? Crec que sí. Cal fer autocrítica, no s'ha aconseguit la república perquè no teníem la força que calia per defensar-la i consolidar-la. I ara què, cometrem les mateixes errades? Cal canviar d'estratègia i reorientar el procés. Com?:

1r.- Coordinant-nos amb els nacionalistes bascos per imposar una reforma del Títol VIII de la CE de 1978 que reconegui Catalunya i a Euskadi com a estats lliures associats a la Corona Espanyola. Substitució de la tossuda unilateralitat per una intel·ligent bilateralitat. Amb l'actual divisió del vot dels partits espanyols és un objectiu que es pot aconseguir.

2n.- Aprofitar l'autogovern més ampli i l'augment dels recursos per desenvolupar una política de modernització i reforma de Catalunya, apostant per una societat on la llibertat d'empresa, la lliure competència, la construcció de la societat del benestar i el suport a la recerca i la promoció de l'educació i de l'esforç individual siguin premiats.

3r.- La millora de la qualitat de vida ens permetria augmentar la base social de l'independentisme. Amb un 50% no es va en lloc. Cal molta més majoria. S'aconsegueix amb temps, perseverança i constància.

4t.- Quan les enquestes revelin un alt grau de suport a la independència, pactar un referèndum amb el govern espanyol de torn i celebrar el referèndum.

5è.- Si en el referèndum guanya el sí, proclamar la república catalana però alhora oferir una proposta de confederació al Regne d'Espanya. Pacte entre iguals. Bilateralitat real.

Resiliència, paciència, confiança i, per sobre de tot, capacitat per fer progressar l'autogovern, per consolidar la recuperació econòmica, fer que arribi a tothom i acabar amb la maleïda frase: «Els nostres fills viuran pitjor que nosaltres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook