Un cop ens hem fet experts economistes i profunds coneixedors de l´intramón judicial, ara, toca descobrir els colors. Sobretot el groc. A banda de ser un color força primari, històricament ha tingut bona i mala fortuna, se l´ha associat a la malaltia, la mala sort i la mort i també amb el sol, l´or i la llum. Enllà d´això, resulta que hi ha una fòbia anomenada xantofòbia, concepte que ve del grec, de xanthous -groc- i phobos -por-. La persona afectada pot patir greus episodis d´ansietat, els quals poden comportar un sever embolic al lòbul frontal, això pot arribar a afectar seriosament la seva qualitat de vida que pot quedar limitada i esguerrada d´una manera considerable. Aleshores s´entra en el territori de la por, una basarda que pot derivar en el pànic i possiblement, en una patologia. Un símptoma que mostra una por no raonable que, amb freqüència va acompanyada de la creença que «alguna cosa dolenta passa i passarà». El cervell humà, tot i els avenços científics, continua estant replè de càmeres obscures. Matèria primera que, unes vegades, evoluciona, unes altres, implosiona i que, sovint, sobreviu gràcies a mantenir sencera la seva essència reptiliana. Un brou biològic difícil de governar per culpa del color groc i altres imatges ancorades en l´excessiva producció de l´hormona adrenalina que, sovint, sotmet el cos a respondre amb la por. No està clara la línia que, en teoria, divideix el terror del pànic. L´ansietat lleu, moderada o ocasional, és una reacció en contra l´estrès de contemplar el groc en la vida diària. És possible que hi hagi tantes fòbies com persones i que, quan la gent afectada s´ajunta en bandades, armades amb ganivets i cúters, per eliminar el groc, estiguem parlant de serioses alteracions emocionals d´alguns segments de la població.
