La setmana ens ha servit unes quantes notícies econòmiques que, per un costat, posen les coses al seu lloc i, per altre, mostren el futur d´aquí a final d´any. La primera notícia ha estat la publicació de la xifra de creixement de l´economia catalana durant el primer trimestre de 2018. Hem crescut un 0,8% durant aquest període i acumulem un 3,3% anual gràcies a la indústria (un 5,1%), la construcció (6,4%), els serveis (2,7%) i malgrat l´agricultura (-2,2%). És una situació igual a la del darrer trimestre de 2017, quan tothom es va afanyar a dir que l´economia s´havia enfonsat del 0,8% trimestral al 0,4%. Si l´economia catalana ha crescut el 3,3%, la de la resta d´Espanya ho ha fet al 2,8%, mostrant que la dinàmica econòmica aquí és bona i que els potencials que hem construït (indústria exportadora, turisme de congressos) són molt potents i encara no han tocat sostre.

Llavors, per què a final de l´any passat es van dir tantes bestieses? Per què les empreses que van marxar van fer el ridícul? Per què cap polític, dirigent d´empreses o de la patronal de les grans empreses no s´han disculpat? Segurament perquè desconeixen la nostra realitat econòmica i, alhora, es van deixar portar per un filtre ideològic opac. O van obeir certs mandats que provenien de Madrid. Insistint en aquest tema, l´ocupació de les empreses de la banca cada vegada és més baixa... a excepció de la que hi ha a Madrid. Des de l´any 2009 fins ara l´ocupació de la banca a Catalunya, i a altres comunitats, ha anat perdent llocs. A Madrid l´ocupació bancària va baixar lleugerament del 2009 fins al 2014, però s´ha recuperat des de llavors. Així, si comparem el treball de la banca de Madrid des del 2009, ara està un 2% més alt, mentre que el de Catalunya està un 20% més baix. És el resultat de la reconversió tecnològica del sector i de la concentració que ha resultat de la crisi bancària. Però a mi em sembla que darrere aquest fet hi ha hagut una voluntat que ve de fa molts anys de concentrar el sector financer a Madrid, on s´escriu el BOE. Reviseu com el BBVA va traslladar la seu de Bilbao a Madrid, com ho va fer el Santander, o com s´han resolt algunes crisis de les caixes. La sortida de CaixaBank i del Sabadell de Catalunya amb l´excusa de la independència no és més que això, una aturada en el camí cap a Madrid, un guió escrit fa molts anys. És la vocació de la capital d´Espanya: viure de la burocràcia i del control financer.

Una altra notícia de la setmana ha estat l´arribada de Facebook i de l´empresa argentina de satèl·lits Satellogic a Barcelona, que venen a sumar-se a les altres tecnològiques que van arribant al districte especialitzat de Barcelona. També l´anunci de l´empresa Enerkem de Martorell d´invertir 250 milions en una planta de transformació de residus en biocombustible. El resultat és que no fa falta el BOE per ser excel·lent i lluitar en el món global, cal un teixit econòmic avançat. És igual que els bancs marxin, perquè el futur podria ser que la banca vingui de la mà de Google, d´Apple, d´Amazon i, ves a saber, potser de Facebook. En qualsevol cas, una estructura empresarial potent tindrà sempre una cua d´entitats financeres a punt de servir-la. Cada fira que es fa a Barcelona, com la d´Hispack aquesta setmana, mostra que l´estructura que estem construint, enfocada a l´exportació, és la correcta i ens posa a recés d´operacions organitzades per elits malèvoles de Madrid.

Però la setmana també ha aportat canvis en els senyals de futur. Ha ensenyat la poteta la fi del vent de cua de l´economia mundial. Per un costat la volatilitat del dòlar és fruit del convenciment que el preu del diner comença a pujar, fruit de la necessitat de l´economia de Trump de pagar l´endeutament amb tipus del 3%, fet que desestabilitza l´equilibri mundial, amb un dòlar enfortit i tipus d´interès cap amunt. Això ha anat de la mà de la pujada del preu del petroli per sobre de 77 dòlars/barril que afectarà els equilibris de les economies més dependents del petroli i del gas, com l´espanyola que podria perdre un 0,4% del creixement. La importació de petroli a Espanya va ser del mateix import que el pagament dels interessos del deute, 30.000 milions per a cada un. O sigui, que en l´horitzó de mesos apareixen núvols de tempesta, amb pujada d´inflació, baixada de consum i empitjorament de costos a les empreses. Ve un fre al creixement de l´economia amb un empitjorament de les finances de Madrid (Espanya pot perdre 8.000 milions) que portaran conseqüències polítiques amb més control i retallades, just en el moment en que la gent ha decidit que s´han de revertir les que s´havien fet en temps de crisi.

Venen temps convulsos amb un panorama polític sense resoldre, sense partits que sàpiguen arribar a acords sòlids de futur, sense que hi hagi cap polític amb prou solvència per explicar un relat creïble per a la gent.

Després de l´estiu s´anirà acostant aquell dia de la vaga general que tanta gent vol fer, uns per a la independència, altres per a les pensions, altres pels salaris. I aquesta vegada, amb un escenari de polítics febles i economia en caiguda, pot fer mal a la incertesa de futur del país. Ens voldran fer por novament, augurant desastres econòmics. Però ara no se´ls creurà ningú. Perquè... si la por era que les empreses marxarien i que l´economia catalana entraria en col·lapse, ara que han marxat i l´economia no s´ha mogut, quina por ens faran? Cada vegada queden menys cartutxos.