15 de maig de 2018
15.05.2018

Cartes

15.05.2018 | 06:00

No n´hi ha prou amb un gest per fer una ciutat accessible
gemma garcía girona
En data 14/11/2011 apareixia en el web de l´Ajuntament de Girona, i alguns mitjans digitals, un article que parlava segons el titular, del «compromís de la ciutat de Girona de treballar per facilitar l´accessibilitat de les persones amb discapacitat visual».
La notícia relatava l´acte d´inauguració d´una placa en alfabet Braille a la plaça Louis Braille de Fontajau. Feia els honors l´aleshores alcalde Carles Puigdemont que, davant de diversos membres i associats de l´ONCE remarcava el «compromís d´avançar en la línia de fer una ciutat més accessible a tots els ciutadans i ciutadanes. Quatre anys després, la placa gravada en relleu continua allà mateix on la van plantar, en un lateral de l´entrada de la plaça (aquella al costat de l´antic restaurant La Font) recordant que actes institucionals com aquest no sempre tenen relació directa amb la voluntat d´acció. Imagino que potser algú amb bones intencions plantejava en principi aquesta idea com un gest inicial que havia d´acabar donant grans fruits per a l´accessibilitat total de les persones amb diversitat funcional a la nostra ciutat. Però una simple passejada pels carrers o una visita ràpida al web de l´ajuntament per consultar el plà d´accessibilitat fa veure que estem lluny d´una ciutat realment accessible, de la mateixa manera que la placa de la plaça Louis Braille està lluny de qualsevol paviment encaminador per a invidents o dispositiu auditiu que els faci passar prou aprop com per saber que allà hi ha una peça de mobiliari urbà específicament destinada al seu ús.
Tan fútil com qualsevol gest que no vagi acompanyat d´accions.


Girona florida
Paquita Xarles Arnau girona
Tindrem una setmana amb la ciutat coberta de flors. Tots, més o menys hi passajarem contemplant la seva bellesa. Gràcies a tots els qui hi col·laboreu, que hi passeu hores en el muntatge de tan gran jardí, un espectacle del qual gaudim gràcies al vostre treball i esforç. Aquest any tenim un maig una mica plujós, a veure si ens el rega, seria una pena. Diu la dita: «Si el cel cau tots som a sota», seria una pena ja que són dies alegres, adients per passejar amb la família. A més, el bon temps és important. També hi aprenem coses, la manera com es col·loquen les flors, com combinar els colors, és una obra gegant molt valuosa que no es veu cada dia. Hi ha unes persones voluntàries que hi dediquen hores i tots en disfrutem.
Que sigui per molts anys, i gràcies. Bon mes de maig florit a tothom.


El repte a la solitud? La família
Jesús Domingo Martínez girona
Augmenten les persones que viuen soles a Espanya. Segons les dades ofertes per l´INE són ja més de 4 milions i mig. Es tracta de vegades d´una elecció lliure, però resulten preocupants les xifres entre majors de 65 anys, amb prop de dos milions de persones. Hi ha tot un repte pendent per a la societat espanyola. La soledat afecta la qualitat de vida tant o més que altres temes com el de les pensions.
Amb l´envelliment de la població i l´augment de l´esperança de vida es planteja també la pregunta de com omplir de sentit aquests dies. Es pot fer molt en àmbits com l´oferta cultural, el voluntariat o els centres de dia. Tot això està molt bé, però hi ha una solució més senzilla que no convé descuidar: la família.

Eloi Morell no és el president de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, com publicàvem diumenge a la pàgina 36; Morell és confrare i el president és Joan Casalprim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook