Les novel·les romàntiques són un subgènere d'allò més divertit. Els sentiments en què es basen estan tan inflamats i les relacions que les sustenen són tan aparatoses que costa trobar un/a lector/a que se les prengui seriosament. En canvi, cada dia se'n venen milions arreu del món. Meravellada per l'èxit comercial d'aquests productes denostats per la crítica i encuriosida pels mecanismes narratius que despleguen, la científica de dades Elle O'Brien va dissenyar fa uns mesos un sistema d'intel·ligència artificial que generava automàticament títols de llibres d'aquest estil. L'autora de l'experiment, que admet que en alguna ocasió la màquina va fer propostes que ja havien sorgit de la ment d'escriptors (humans) especialitzats, es va limitar a introduir els conceptes fonamentals d'aquestes novel·les i els algorismes van fer la resta. Heus aquí alguns exemples: Els desitjos convenients del xeic, Part privada, Vikinga verge, Conte de la papallona, Una geganta perfecta, Un risc digne del pare, La xicota salvatge, Nòvia consultora, Em diuen Doctor Amor, El meu metge calent, Seducció quirúrgica, El tacte del matrimoni de l'home, L'embaràs del nadó, Un bon bebè irresistible, No pot ser bo, Mai no va passar, Odi al mariner, Venjança sexual i un etcètera tan llarg com hilarant.