No, no són pas els atractius històrics i de tradicions del territori, o la creixent oferta econòmica i museística del litoral malagueny; o el rosari de celebracions del sud, o els paratges màgics, com els « Pueblos blancos», o el passat andalusí, amb les seves meravelles arquitectòniques, sinó un recurs polític que ha emprat el socialisme andalús, i que podem tenir aquí en poc més d'un any.

A Andalusia s'han convocat diverses vegades, juntes, eleccions autonòmiques i generals, per fer una campanya a on es barregen diferents conceptes. Aquí, amb el nou president Torra, podem tenir eleccions autonòmiques i municipals el maig proper, com un recurs dels partits del procés per fer una mena de plebiscit. Aquestes eleccions, voldrien, potser sí o tal vegada no, contrarestar l'arribada de Ciutadans als ajuntaments. Perquè més enllà de la formació de Govern, tenim el dia a dia. L'aprovació de lleis i planificació de polítiques, que no són les mateixes, si et donen suport els cupaires, o ho fan els socialistes o els comuns. La impossibilitat de governar amb normalitat, marcarà moltes decisions del nou Govern.

Aquest maig, es recorda la revolució jove i idealista d'un maig parisenc. Unida a una primavera a Praga que volia humanitzar, somni impossible, el comunisme soviètic. Va ser l'eclosió de la joventut com a valor transformador. Què resta de l'empenta dels joves que esberlaven llambordes, per trobar la sorra amagada de la platja? A banda d'un lider estudiantil, Cohn-Bendit, que encara corre pel Parlament europeu? Aquella època va marcar moltes fites d'igualtat de la dona; com també hi han contribuït, és així, andròmines útils com els electrodomèstics o l'extensió de la píndola. Aquella ideologia anarquitzant, inconscient i eixalabrada, va ajudar a fer una societat més oberta, més respectuosa amb la diferència, menys poruga amb l'estranger. Va servir per apujar els sous dels francesos. I no; no hi havia una platja, sota les llambordes. Però va ajudar a l'esforç de molts europeus i europees per conviure plegats i per esborrar els tics totalitaris. Kissinger deia que les nostres nacions som com les ciutats estat de l'antiga Grècia. L'historiador Toynbee, parla d'una història cíclica, que es pot frenar amb valors de cultura i d'entendre els errors del passat: cosa que en molts aspectes, ara no fem. I això ens pot dur problemes greus econòmics i de convivència.