La República catalana serà social o no serà, asseguraven des de la CUP. «L'1-O no vam defensar tan sols el nostre dret a l'autodeterminació, sinó també els drets de la classe treballadora», proclamava una destacada dirigent cupaire. Parole, parole, parole, que diuen els italians. La realitat, que acostuma a divergir de la propaganda política, ens demostra que el procés ha provocat un brusc gir a la dreta. De tanta envergadura que fins i tot la CUP ha facilitat amb la seva abstenció, que no deixa de ser un «sí» camuflat, la investidura d'un president profundament de dretes. Aquest gir també el confirmen els resultats electorals. A les passades eleccions catalanes, si obviem per un moment l'eix nacional, veurem que els partits de centredreta, siguin independentistes o constitucionalistes, sumen 73 diputats, una àmplia majoria absoluta. I com que del que es tracta és de nacionalisme, i la dreta és qui millor domina aquest espai, el gir també s'ha fet evident a tot Espanya. L'última enquesta coneguda preveu una suma del 48,6% dels vots entre Cs i PP, als quals caldria afegir el dels partits de centredreta de Catalunya i Euskadi (JxCAT i PNB), entre d'altres. Folgades majories absolutes de la dreta. Aquest, de moment, és el principal resultat del procés. Tancament de files en defensa de la respectiva pàtria. Retroalimentar-se.
Probablement, no sigui exclusiu de Catalunya ni d'Espanya. Aquí, el debat polític gira al voltant de l'eix nacional, que no difereix gaire del preocupant populisme que s'està configurant en la formació del nou govern italià. El programa pactat entre la xenòfoba Lliga i el populisme del Moviment 5 Estrelles contempla: menys Europa, retorn a la UE preMaastricht, apertura a la Rússia de Putin com a «soci comercial i econòmic», deportació d'immigrants, subvencions només per a italians a les llars d'infants, enduriment del Codi Penal. Més tancament de files. Nosaltres (els bons) i ells (els dolents). Com el Brexit. Europa trontolla. Per posar-se a tremolar.
