20 de maig de 2018
20.05.2018

Sexe, mentides i propietats

20.05.2018 | 08:01

El jove empleat de la coneguda firma d'immobiliàries de Girona cita la parella a Sant Daniel. La parella ha vist una casa per reformar a la zona limítrofa al monestir. La casa sembla enfonsar-se. Tres habitacions, un lavabo, noranta metres quadrats. Té, a la primera planta, aquell lloc per als porcs que, en l'època en què encara vivia gent a la finca, la calor corporal dels animals escalfava les habitacions. No té un sol endoll i el vàter és un pou.

No hi ha rebaixes. La parella dubta a ensenyar la propietat fins que no la vegi una empresa de reformes. Els esperaran fins d'aquí a dues hores? L'empleat de la immobiliària assegura: «El primer que posi la pasta se la queda, això és Sant Daniel, les propietats volen». Els ho diu a l'habitació dels porcs, mimetitzant-se amb els seus antics habitants. Una hora més tard truca a la parella dient-li que ja l'han adjudicat a altres més espavilats. Ha estat en el mercat només un dia.

La bogeria sembla haver-se apoderat del mercat immobiliari a Girona. La demanda és tal que les propietats es venen gairebé immediatament. Inversors adinerats fan a un costat les famílies. El mateix que passa a Sant Daniel, succeeix a Fontajau, Montilivi, al centre. Velles rateres, colomars de parets de cartró, superen avui els 200.000 euros. Aquells personatges de les immobiliàries que la crisi va escombrar quan la punxada de la bombolla es va tornar eslògan d'una època reapareixen amb vestits nous i somriure renovat. Hi ha certa libido sexual en la compra i venda associada al desig. Comprar és orgàsmic.

La parella completa el recorregut en els bancs. El millor de la bombolla és que els bancs repartien hipoteques com els reis mags caramels. Preus de mentida, forats financers. El dolent és que va portar la ruïna a moltes famílies, mentre que altres podien accedir gairebé sense estalvis a un habitatge propi.

Avui cap entitat bancària es mou de préstecs del vuitanta per cent. Per la qual cosa la possibilitat d'accedir a una propietat s'ha distanciat de la gent. Mileuristes frustrats es veuen incapaços d'estalviar el vint per cent que falta més l'altre vint dels costos. A la parella no els quedarà més que llogar, si ho aconsegueixen, en una ciutat els preus de la qual els expulsen a l'extraradi. Si no tens propietat, i llogues, el teu futur és clar: les jubilacions paupèrrimes t'obligaran a empenyorar fins a la dentadura postissa.

Fins mai més l'accés a la propietat de les classes mitjana i baixa a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit